Informes psiquiàtrics per desaconsellar la grada d'animació

Barcelona

Segons això, les grades d´animació es poden convertir en “bombes de rellotgeria” perquè poden concentrar a molts seguidors proclius a la violència, o seguidors als que “els hi va la marxa” en argot més policial.

Un 1% de la població és potencialment agressiva i d'aquest percentatge tampoc no se´n escapen els quasi 100.000 socis que es reuneixen a l´estadi. “Es un risc facilitar-ne la seva concentració”, diuen fonts policials, que han tingut en compte o s´inspiren en informes psiquiàtrics com el del doctor Miquel Casas, responsable de la unitat de psiquiatria de la Vall d'Hebron: “Concentrar de forma artificial, concentrar aquesta impulsivitat patològica és perillosíssim i facilites la captació dels potencialment agressius”, afegeixen.

El cap de psiquiatria de la Vall d´Hebron assegura, en efecte, que hi ha un percentatge elevat de la població que pot desenvolupar conductes violentes i agressives: “Aproximadament el 10 per cent de la població pot desenvolupar en algun moment de la seva vida conductes agressives i violentes, i les pot desenvolupar sense cap desencadenant. I que siguin realment perilloses greus pot ser l'1 o 2% de la població”.

Els violents s´acaben imposant en una grada d´animació

Són molts els que potencialment poden desenvolupar violència però per sort el cervell humà té mecanismes de compensació que fan que no s'entreguin a la violència tret dels que pateixen des de petits trastorns relacionats sovint amb les dificultats d'aprenentatge a l'escola que no han estat diagnosticats i tractats de manera que de grans reprodueixen actituds de violència o d'agressivitat en les que hi troben el seu benestar i tranquil·litat, situacions d’estrès com ara enfrontaments amb aficionats o amb la policia. Es un trastorn que aquestes persones apunten des de ben petits: “Allò que li va bé és estressar-se i quan ell s'estressa es troba millor. I el nano s'estressa barallant-se, trencant coses o fent malifetes”.

En una jornada sobre temes de seguretat celebrada aquest passat mes d´octubre el doctor Miquel Casas va explicar les tesis que han servit d´orientació a la policia per posar impediments a la grada d´animació: “No és violent el que vol sinó per desgràcia el que li toca ser-ho. Es el determinisme de la mare naturalesa el que fa que ningú no vulgui tenir malalties però es tenen”.

La violència, també en els estadis, té a veure per tant amb trastorns que s´arrosseguen i que s'activen i que en molts casos s´haurien pogut evitar: “Entre un adolescent destructiu i un de constructiu, de normal, sovint només hi ha que no s'ha fet un correcte diagnòstic i un adequat tractament”.

No és una qüestió moral de de ser bons o dolents. Es un trastorn no tractat que fa que l´agressor trobi el seu benestar en l’estrès, en la sensació de risc “en el fet de pegar o que el peguin.” I la policia ho té i ho ha tingut molt en compte a l'hora de posar impediments a la grada d'animació on diu la policia que al final s'hi acaben imposant els més violents.