Selecciona tu emisora

Ir a la emisora
PerfilDesconecta
Buscar noticias o podcast

Com explicar els atemptats als nens?

Protegir-los si, però sense mentir i sense amagar-los la informació. La Directora de la Unitat de trauma, crisis i conflictes de Barcelona (UTCCB) creu que cal parlar amb els nens i els adolescents dels atemptats de divendres a París i ajudar-los a contextualitzar i entendre l'allau de notícies i imatges dels darrers dies

ETIENNE LAURENT (EFE)

Barcelona

Fins fa només uns anys es pensava que els infants menors de 10 anys no els afectaven noticies com la dels atemptats del cap de setmana, perquè la seva pròpia immaduresa cognitiva els protegia. Però investigacions més recents han demostrat que els afecten igual que als adults i que poden derivar fins i tot en l'anomenat "trauma a distància", que fa que la persona afectada presenti els mateixos símptomes –angoixa, por, reiteració d’imatges- que una que si ho va viure directament.

Per evitar-ho, la directora de la Unitat de Trauma, Crisi i Conflictes de Barcelona, que depèn de la Universitat Autònoma (UAB) recomana “limitar la quantitat d'imatges que veuen els menors”, encara que siguin només dels escenaris de la tragèdia, ajudar-los a interpretar el que han vist i no mentir dient que això no pot passar mai a casa nostra.

Les notícies, explica Ingeborg Porcar es repeteixen de manera insistent, a tots els mitjans. “I un nen de menys de 6 anys pot pensar que allò que veu a la televisió, està passant cada vegada que ell ho veu”. En tot cas, com que la protecció davant aquestes imatges no és “ni ha de ser” total, el més aconsellable és “preguntar als nens què han vist, què creuen ells que ha passat” i respondre “únicament” a les preguntes concretes que puguin plantejar. Un altre aspecte important a tenir en compte, segons aquesta psicòloga especialitzada en la gestió del trauma, és no fer promeses “que no podem complir”, com ara assegurar als nens que això mai els pot passar a ells o a algú que estimen. “Cal trobar un difícil equilibri entre la necessitat d'asserenar-los, subratllant que és un fet que ha passat lluny de casa” i “no fer promeses que en realitat no podem fer”.

Amb els adolescents, diu Ingeborg Porcar, pot ser fins i tot una bona ocasió per educar en valors. A partir dels 12 o 13 anys, “el més normal” és que ens preguntin “perquè algú decideix mater a altres persones d’aquesta manera”. Davant d’això, diu la Directora de la UTCCB, a més de reconèixer que “a nosaltres també ens costa entendre-ho” és bona idea advertir als adolescents que els autors d’aquests tipus d’accions volen “generar por, conflicte i odi, i que una de les coses que nosaltres podem fer és, encara que sigui difícil, no tenir aquesta por ni donar peu a l’odi”.

Per últim, la Directora de la Unitat de Trauma, recomana prestar especial atenció als nens o joves que hagin pogut viure en primera persona alguna situació prèvia d'estrès, com ara un accident de cotxe o la mort d'un familiar proper, perquè en aquests casos, les notícies de l’atemptat poden “reobrir ferides”.

Soledad Domínguez

Soledad Domínguez

Redactora de informativos en Ràdio Barcelona, especializada en Educación. Siempre que me dejan, me cuelo...

 

Directo

  • Cadena SER

  •  
Últimos programas

Estas escuchando

Hora 14
Crónica 24/7

1x24: Ser o no Ser

23/08/2024 - 01:38:13

Ir al podcast

Noticias en 3′

  •  
Noticias en 3′
Últimos programas

Otros episodios

Cualquier tiempo pasado fue anterior

Tu audio se ha acabado.
Te redirigiremos al directo.

5 "

Compartir