Instituts en alerta des de fa mesos

Barcelona

Canvis de comportament, com ara que d'un dia per l'altre un alumne deixi el futbol, no vulgui fer educació física o es negui a fer classe de música. També és un senyal d'alarma que qualsevol d'aquests joves impedeixin a les seves germanes fer activitats esportives, anar la piscina o que tinguin determinades relacions.

Ampliar

La instrucció que la Conselleria d'Ensenyament ha fet arribar a través d’Inspecció als centres potencialment més conflictius, per l’alta presència d’alumnes d’origen immigrant, és que els professors han de comunicar aquestes situacions als directors i que aquests, després de valorar el risc, han d’informar els Mossos d'Esquadra a través de les unitats específiques que es dediquen a seguir el gihadisme i les bandes juvenils. Els Mossos també demanen als centres que els hi comuniquin si algun alumne deixa els estudis i si els seus pares els envien a estudiar a 'madrasses' al Marroc o altres països musulmans.

Arran els atemptats contra el semanari Charlie Hebdó, els mossos de proximitat van incrementar la seva vigilància sobre centres escolars situats en zones potencialment conflictives. Aquest treball de camp, segons que expliquen fonts del govern català, és el que ara permetrà concretar de forma ràpida el protocol d'actuació que ahir anunciava el conseller d'interior, un protocol similar al que ja s'aplica davant el fenomen de les bandes juvenils o per prevenir situacions d'odi i discriminació.

Possible efecte rebot

Directors d'escoles amb alta presència d'immigrants musulmans i experts en immigració alerten però que l'anunci fet ahir pel govern, dient que ultima un protocol específic per detectar conductes radicals relacionades amb l’islam, és “contraproduent” i pot incrementar la sensació de segregació que ja tenen molts d'aquests joves. El professor d'antropologia de la Rovira i Virgili, Jordi Moreras, que és un dels principals experts catalans en la immigració islàmica diu que posar el focus sobre els alumnes musulmans, “pot generar un efecte rebot”. Moreras alerta que desplaçar la sospita als centres educatius i concentrar-la en un determinat col·lectiu “no és una bona solució” i fins i tot pot complicar la tasca educativa en contextos que ja “són prou complicats”.

Són nois i noies, diu Moreras, que ja tenen “situacions complexes i difícils de resoldre” pel que fa a la seva integració i les seves expectatives vitals i educatives. “Focalitzar en ells la potencial amenaça a la convivència” encara ajuda menys, sentencia.

Una opinió que ratifica el director d'una escola ubicada en una zona amb alta concentració d’alumnes procedents de països de religió musulmana. Aquest docent, que prefereix que no es conegui el centre en què treballa, precisament per protegir als alumnes, explica per exemple que dilluns, el claustre va decidir no fer cap acte d’homenatge a les víctimes dels atemptats de París, perquè sabien que “determinats estudiants el boicotejarien”, com va passar ahir al partit de futbol entre les seleccions de Grècia i Turquia. “No perquè els alumnes siguin radicals o estiguin d’acord amb els atemptats”, matisa, sinó perquè “no entenen” que la nostra societat només reaccioni davant la mort de ciutadans europeus o occidentals i no per exemple davant el patiment dels ciutadans dels seus països d'origen.