Se'ns escapa el talent perquè no el busquem

Barcelona

Una prova universal, per identificar els infants amb talents per sobra de la mitjana, com les que ja es fan a Canàries, Múrcia o Andalusia i que en el cas d’aquesta darrera comunitat, en només 4 anys, ha servit per multiplicar per 9 la xifra d’alumnes identificats com a d’altes capacitats.

El protocol, que la Junta aplica des de l’any 2011, comporta que tots els alumnes han de passar dues proves especifiques, a finals de P5 i al tercer trimestre de sisè de primària. Les proves consisteixen en un test que han d’omplir professors i pares sobre les actituds i capacitats dels alumnes. Aquells que obtenen unes determinades puntuacions passen a una segona fase, de proves de cribratge, que permeten confirmar o descartar els indicis d’altes capacitats. Finalment, es fa una avaluació psicopedagògica personalitzada per confirmar definitivament si l’alumne o l’alumna té altes capacitats intel·lectuals.

La presidenta de la Fundació d'ajuda a alumnes amb altes capacitats, Loluca Tascón, reclama que Catalunya apliqui un protocol similar a l’andalús. “Per nosaltres és prioritari aconseguir que es faci una detecció precoç a Catalunya perquè, en cas contrari, molts nens queden desatesos i són nens que paradoxalment poden acabar en fracàs escolar. Com a país, diu Tascón, no ens podem permetre aquest malbaratament de talent”.

A Andalusia, que té una població escolar lleugerament superior a la catalana, hi ha hores d’ara 9.600 alumnes identificats com a brillants, mentre que a Catalunya, segons l’estadística del curs passat, només n'hi ha 171 considerats com infants “amb necessitats educatives especials per les seves altes capacitats”. Fonts del departament subratllen que això no implica que no hi hagi més alumnes detectats i atesos per aquesta mateixa raó, però no estan comptabilitzats de cap manera perquè “se’ls atén dins la dinàmica pròpia de la classe”.

La psicòloga i doctora en intel·ligències múltiples de la UAB, Meritxell Cano creu que el principal escull per aplicar aquesta prova és l’econòmic: “els recursos són el que són i és un procés costos, però si poguéssim, és evident que seria molt interessant fer-ho”.

Mercè Martínez, psicòloga de la UB que va assessorar el govern català en l’elaboració de la Guia per a la detecció i intervenció educativa en els alumnes amb altes capacitats veu encara un altre problema, també de caire econòmic. “No es tracta només de pagar les proves” perquè en el moment que s’enceta un procés com aquest “es generen unes expectatives en les famílies, que lògicament, un cop identificats els talents dels seus fills, esperaran que hi hagi més recursos per atendre’l”. Martínez defensa en tot cas “els avenços” fets per la Conselleria en aquest camp en els darrers anys. “S’ha fet una formació específica en cascada, començant pels professionals dels Equips d’Atenció i orientació Psicopedagògica, fins arribar al professorat” que ha d’aplicar les mesures específiques a l’aula.