Les eleccions més participatives

Barcelona

Un total de 5.516.431 ciutadans podran votar a Catalunya a les eleccions generals d'aquest diumenge, a les 8.226 meses electorals distribuïdes per 2.705 col·legis arreu dels 947 municipis catalans.

Segons ha informat la Delegació del Govern a Catalunya, la circumscripció de Barcelona, amb 311 municipis, compta amb un cens electoral de 4.128.173 persones, que podran votar a 1.617 col·legis, en un total de 5.866 meses electorals.

A la circumscripció de Girona, amb 221 municipis, els 511.640 electors amb dret a vot tindran habilitades 824 meses electorals en un total de 395 col·legis.

La circumscripció de Lleida, amb un cens de 313.836 votants repartits per 231 municipis, compta amb 320 col·legis electorals i 534 taules, mentre que a la demarcació de Tarragona, que agrupa 184 municipis, són 562.782 els ciutadans que podran votar a 373 col·legis i un total de 1.002 meses electorals.

Del cens total de 5.516.431 electors, 198.848 són residents absents que viuen a l'estranger i que figuren en el registre per poder votar.

Tradicionalment, les eleccions generals són les que han mobilitzat més ciutadans a l’hora d’anar a votar. El punt màxim el trobem a l’any 1982, quan el 80,7 dels cens va exercir el seu dret de vot. Aquests elevats nivells de participació s’ha mantingut al llarg de les diverses convocatòries generals, sempre al voltant del 70%, amb el punt més baix l’any 2000 quan no es va arribar al 65%.

L’elevada participació a les eleccions generals a Catalunya ha estat tradicionalment lligada al vot al Partit Socialista. L’any 1982 va contribuir a la victòria de Felipe González i els altres pics de participació, el 2004 i el 2008, va coincidir amb les victòries de José Luis Rodríguez Zapatero. Això demostra que els socialistes, si han volgut arribar a La Moncloa, han necessitat d’una gran participació i una gran victòria a Catalunya. Els moments de més baixa mobilització de l’electorat català ha coincidit amb les victòries o majories absolutes del Partit Popular, 2000 i 2011. Només l’any 1996 a Catalunya hi va haver una gran participació (77%) i José Mª Aznar va convertir-se en president del Govern. Això sí, va necessitar del suport de Convergència i Unió per aconseguir-ho.

Aquests nivells de participació no s’han repetit a les diferents eleccions al Parlament de Catalunya, la mitjana de les quals es situa uns 10 punts per sota de les generals (un 62,23% a les autonòmiques davant un 72,14% a les generals). Aquesta tendència, però, en els darrers temps ha anat variant. La situació a Catalunya, amb el procés iniciat pels partits sobiranistes, ha fet que a les dues darreres eleccions al Parlament s’hagi incrementat molt la participació, especialment el passat 27 de setembre quan gairebé un 75% de l’electorat es va acostar a les urnes.

Ampliar

Cerrar

Com ja hem vist, el PSC ha estat el gran triomfador històric a les eleccions generals a Catalunya. De fet han guanyat tots els processos, excepte en les darreres eleccions de 2011 on per primera vegada, i darrera, es va imposar la federació de Convergència i Unió. Els socialistes van patir el desgast de la crisi econòmica i van passar, en només tres anys, dels millors resultats de la seva història a Catalunya l’any 2008, amb el 45% dels vots i 25 diputats, als pitjors resultats el 2011, amb el 26% i només 14 diputats. CiU va aconseguir gairebé el 30% dels vots i 16 diputats.

L’actual situació fa molt incert el resultat que pugui haver aquest diumenge i totes les enquestes preveuen una fragmentació molt important del vot.