Les eleccions dels 3 eixos

Barcelona

La cursa electoral arriba a les urnes més ajustada i incerta que mai, amb cinc partits que, segons bona part de les enquestes, poden ser la força més votada a Catalunya. I arriba en paral·lel a unes negociacions per formar govern que (admeten els propis interessats) han anat llimant l’estat d’ànim de l’independentisme.

Precisament la força que demà tindrà el sobiranisme és una dels grans interrogants d’aquest 20D. Que siguin eleccions generals, que no s’hi presenti la CUP o el desgast de les pròpies negociacions provoquen cert escepticisme entre els independentistes. Sembla difícil acostar-se als dos milions o al 48% dels vots del 27S.

Per minimitzar riscos (i no contaminar relacions) Mas i Junqueras han fet una campanya de guant blanc i amb crides a la mobilització. Fins i tot demanant el vot per l’altre. Ara bé, demà de reüll tothom estarà pendent qui dels dos ha quedat per davant.

També serà interessant veure demà què passa amb la confluència de les esquerres. Si repetirà l’èxit del maig o el fracàs del setembre. De moment, per si de cas, Ada Colau aquesta vegada sí s’ha arremangat en la campanya.

Serà clau, de nou, l’àrea metropolitana. Serà clau per saber quin sostre té la confluència de les esquerres. Serà clau per saber quina capacitat de resistència té el PSC. I serà clau per saber si Ciutadans consolida el creixement de les catalanes.

En Comú Podem, el PSC, Ciutadans i també el PP han fet una campanya en clau molt espanyola. Bona part del seu èxit o fracàs es llegirà en funció de com quedi la cursa per la Moncloa, però també hi haurà una clau catalana. Aquí els que fa quatre anys no es van presentar tenen poc a perdre, no tant PSC i PP.

Els populars són els que surten pitjor parats a les enquestes. Bé, queda Unió, però és que Unió a la majoria d’enquestes (igual que va passar en les catalanes) ni surt.