Junqueras: un historiador per posar números a les "estructures d'Estat"

Quan fa uns mesos Oriol Junqueras es va presentar davant el Cercle d'Economia com una opció "moderada" i "net de corrupció" probablement el seu auditori empresarial no imaginava que aquest historiador i líder d'ERC seria a dia d'avui el seu màxim interlocutor com a vicepresident econòmic del Govern.

Oriol Junqueras i Vies, nascut un 11 abril de 1969 al barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona, ha estat fins fa poc alcalde de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), municipi al qual es va traslladar amb la família als dos anys, i des d'avui és vicepresident únic de la Generalitat i conseller d'Economia.

Aquest historiador, que es va donar a conèixer en el món polític com a eurodiputat d'ERC el 2009 i que el 2011 va aconseguir les regnes d'un partit en el qual fins no fa gaire figurava com a independent, és un polític que s'autoqualifica de "diferent", suau en les formes, contundent en les seves conviccions i a vegades més emocional en les seves reaccions que el comú de la classe política.

Aquest tret de la seva personalitat és el que el porta a emocionar-se en públic en ocasions puntuals, com quan, a l'octubre de 2104 demanava en una entrevista radiofònica, a la vora de les llàgrimes, la convocatòria immediata d'eleccions per declarar la independència.

Llicenciat en història moderna i contemporània i doctor en història del pensament econòmic per la UAB, admirador i coneixedor de la cultura italiana -va estudiar al Liceu italià i sap cinc idiomes-, Junqueras haurà de servir-se de molta "finezza" per compaginar el seu pla independentista amb el desig d'estabilitat dels empresaris.

Serà aquest un repte complicat, perquè des de la seva nova responsabilitat tutelarà la posada en marxa d'"estructures d'estat" claus per al nou govern català, com la creació d'una Hisenda i una agència de Seguretat Social pròpies.

Autor de nombrosos llibres, la majoria d'història, la seva tesi doctoral de 2002 versava sobre el pensament econòmic en la Catalunya de l'Alta Edat Moderna (1520-1630), un detall que enllaça amb la seva nova missió sota la presidència de Carles Puigdemont, amb qui l'uneix el vincle del municipalisme i el periodisme.

En aquest sentit, Junqueras va col·laborar en programes de Catalunya Ràdio i Rac1 i com a guionista i assessor en sèries documentals de televisió, com Els Maquis o La guerra silenciada.

Fill de catedràtic d'institut i d'infermera, un altre detall que sempre acredita en la seva biografia és la seva condició de membre del Centre Excursionista de Sant Vicenç dels Horts, així com que des de molt jove va treballar en el camp, en uns terrenys que la seva família tenia a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages.

Home de fortes conviccions catòliques, Junqueras sempre ha sabut fer de la paciència virtut, fins i tot quan estoicament és capaç de respondre més de tres o més vegades a la mateixa pregunta dels periodistes amb la mateixa resposta, per a desesperació d'aquests.

Precisament temps -però no molt- necessitarà ara per aconseguir les regnes d'una vicepresidència clau, en un context de precarietat financera simbolitzada per la dependència de les finances públiques catalanes del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).

I també haurà de tranquil·litzar una classe empresarial que encara recorden la imatge d'un Junqueras animant a "frenar l'economia catalana durant una setmana" si el Govern d'Espanya no permetia la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, cosa que li va comportar aleshores -d'això fa més de dos anys- no poques crítiques.

Tornant a aquella intervenció seva davant el Cercle d'Economia, al maig del 2015, Junqueras es va servir de dialèctica suau, amb la seva habitual ironia es va comparar amb "el conservador" David Cameron i va apel·lar freqüentment a la "moderació" del seu partit.

Llavors, i contra pronòstic, va acabar rebent un fort aplaudiment dels assistents del prestigiós auditori, i fins i tot el mateix president del Cercle d'Economia, Anton Costas, que al final del seu discurs va fer gala de la seva ironia gallega en respondre-li: "comprem el moderantisme i el conservadorisme d'ERC".

Avui, amb prou feines vuit mesos després d'aquella intervenció en les jornades del Cercle a Sitges, Junqueras tornarà a situar-se sota l'escrutini del món empresarial i econòmic. Però ara no serà des d'un faristol, sinó des de la responsabilitat de l'acció de govern i com a vicepresident de Catalunya.