Vila: "sempre crític, però fidel"

En privat i en públic el nou conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, acostuma a citar Erasme de Rotterdam per definir el seu credo vital i particular lema polític: "sempre crític, però finalment fidel".

El cas és que la seva fidelitat a Artur Mas l'ha portat a repetir en el nou executiu de Carles Puigdemont, passant de Territori a Cultura, i rellevant un altre polític pragmàtic i heterodox com ell, l'exsocialista Ferran Mascarell.

Santiago Vila Vicente (Granollers, Vallès Oriental, 1973) va ser alcalde de Figueres (Alt Empordà) des de 2007 i diputat de CiU per Girona al Parlament, nexe territorial que l'uneix a Puigdemont, el qual precisament va ser qui, com a alcalde de Girona (Gironès), va oficiar fa dos anys el seu casament als jardins del castell de Peralada.

Professor d'Història Contemporània a les facultats de Lletres i de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona i dominador de quatre idiomes (català, castellà, francès i anglès) Vila es defineix com a "empordanès, català i ciutadà del món".

Com a conseller de Territori, i malgrat les tensions institucionals entre Generalitat i Govern pel debat sobiranista, una de les constants del seu mandat va ser l'excel·lent relació personal que sempre va mantenir amb la ministra de Foment en funcions, Ana Pastor.

Pragmàtic per convicció, es considera un liberal i humanista progressista que, a més de llegir Erasme també segueix Montaigne i Voltaire, amb un peu al territori emocional de l'Empordà i un altre en el racional de la França més il·lustrada.

Devorador de llibres -els seus col·laboradors afirmen que n'acostuma a portar a sobre quatre o cinc per llegir durant els desplaçaments oficials- també l'apassiona l'òpera i és aficionat a les activitats que combinen la cultura amb la naturalesa.

L'últim llibre que ha llegit ha estat "El llarg procés", de Jordi Amat sobre el procés sobiranista, mentre que l'última obra de teatre a la qual ha assistit és El Rei Lear i l'última pel·lícula vista va ser Truman, del director català Cesc Gay.

No són pocs els analistes que li atorguen la capacitat d'adaptar-se a totes les circumstàncies polítiques, de manera que en el trànsit del debat sobiranista ha sabut mantenir un perfil propi, permetent-se en ocasions marcar distància amb el ritme del "procés" però sense deixar-se incloure tampoc en l'anomenada "tercera via". Més aviat, ell defensa una "tercera Catalunya".

Ha sabut fer de l'heterodòxia virtut, qualitat que li ha donat no pocs titulars en els mitjans, especialment d'àmbit nacional, com quan va declarar la seva afició als toros, i no ha dubtat a ser pioner en altres terrenys, fins i tot el privat, com quan va protagonitzar el primer casament homosexual d'un membre del Govern.

Davant d'aquest perfil polièdric, s'ha de recórrer a la font original per entreveure un polític que en el llibre "Un perfil propi" declarava el 2014 que l'etiqueta de nacionalista l'incomoda, així com els escenaris de confrontació.

En aquest llibre també subratllava les seves creences profundament religioses -mai se'n va a dormir sense resar abans una oració- i es definia "més com un home del president -Artur Mas- que del partit".

En canvi, Vila marcava distàncies amb Jordi Pujol, un personatge "extraordinari" encara que ell diu sentir-se més a prop dels socialistes Ernest Lluch o Pasqual Maragall.

Caldrà veure el perfil que imprimeix a la conselleria de Cultura en un govern amb un full de ruta independentista, malgrat que en més d'una ocasió hagi afirmat que "en algun moment haurem de pactar una victòria compartida" entre Catalunya i Espanya".

I, per cert, Vila ja està preparant un nou llibre que sortirà la primavera que ve amb reflexions personals i polítiques i sobre la seva etapa al capdavant de Territori i Sostenibilitat.