Mundó, un excàrrec del tripartit
Carles Mundó, un advocat d'ERC que va ocupar càrrecs en Cultura i en Comunicació en els dos tripartits, assumeix la cartera de Justícia en un moment de tenses relacions entre el Govern i els jutges per la querella del 9N i amb l'encàrrec de dotar de judicatura pròpia una eventual Catalunya independent.
Regidor republicà durant 16 anys de l'ajuntament de Gurb (Osona), el municipi on hi resideix, Mundó ha donat el salt al Govern des del bufet d'advocats Vallbé de Barcelona, en el que dirigia l'àrea civil quan Carles Puigdemont el va trucar per fitxar-lo com a substitut de Germà Gordò (CDC) en el departament de Justícia.
Malgrat els seus tan sols 40 anys d'edat, l'experiència institucional de Mundó no es limita a l'àmbit local, com a regidor de Cultura, Habitatge i Ensenyament a l'Ajuntament de Gurb: amb 27, va ser cap de gabinet del Departament d'Educació quan el dirigia Marta Cid, en el primer tripartit de PSC, ERC i ICV al capdavant de la Generalitat.
Posteriorment, va ser secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat amb el segon tripartit i va presidir l'Agència Catalana de Notícies (ACN), mitjà públic que el propi Carles Puigdemont va fundar i va dirigir fins a l'any 2002.
Des d'aleshores, Mundó no ha perdut el contacte amb els mitjans de comunicació, on s'ha prodigat com columnista i tertulià de diversos mitjans radiofònics, a més de ser membre actiu en twitter des del mes de desembre del 2010.
Llicenciat en dret per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i amb un màster en dret urbanístic, Carles Mundó és un dels promotors de Drets, associació de juristes dedicada a denunciar davant els tribunals actes de catalanofòbia, i vocal de l'Observatori de Dret Privat de Catalunya, òrgan assessor del Departament de Justícia.
Mundó assumeix una cartera que també era objecte de desig del jutge Santi Vidal -actual senador d'ERC que va ser apartat tres anys de la carrera judicial per redactar un esborrany de constitució catalana-, i amb una cúpula judicial molesta amb el Govern per sentir qüestionada la imparcialitat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arran la querella contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas pel 9N.
El malestar dels jutges es va evidenciar el mes d'octubre passat, quan l'executiu va haver d'ajornar l'acte de celebració del Dia de la Justícia en plena tibantor entre el Govern d'Artur Mas i la cúpula judicial, després de les queixes del TSJC per les concentracions de suport a Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau quan van acudir a declarar com a imputades pel 9N.
Un altre topada entre Govern i TSJC es va produir al setembre passat, quan els jutges van sortir en tromba per denunciar que es qüestionés la seva continuïtat a Catalunya, arran de les informacions que apuntaven que la Generalitat, a través del propi Santi Vidal, havia iniciat un procés per reclutar nous magistrats en cas d'una eventual independència.
Precisament, un dels encàrrecs que Mundó assumeix en Justícia, en virtut del full sobiranista de Junts pel Sí, és preparar l'aplicació dels procediments de provisió de places en l'àmbit del poder judicial i de l'administració de justícia. EFE.
