No hi ha relleu generacional

Barcelona

El ritme de relleu generacional s'ha reduït a la meitat en els darrers 10 anys a l’escola catalana. Si el 2005 hi havia dos novells per cada sis docents de més de 50 anys, ara la proporció és d'1 per cada 6. L'increment de la mitjana d'edat dels professors és més acusada als instituts i especialment als públics on el curs passat només hi havia 150 professors de menys de 30 anys, enfront gairebé 12.000 de més de 50. El professor de Pedagogia i Secretari del consell per a la millora de la formació dels mestres, Enric Prats subratlla que l'edat per si sola no és un problema sempre que no es faci un tap, que impedeixi que els docents més joves convisquin i aprenguin dels més veterans. I alerta que aquesta és la situació que ens podem trobar, si es manté la tendència actual i les noves generacions de mestres han d’esperar que els actuals es jubilin. “El mirall que puguin tenir els més novells es perdrà, perquè no hi seran”. Això pot tenir un efecte positiu, segons Prats si “s’ha format bé els nous professionals”. Però existeix el risc que “ens inventem la sopa d’all”. “Hi ha moltes coses que s’han fet i s’estan fent bé a les escoles, que es perdran” si el relleu no és progressiu.

Prats creu també que s’hauria de cuidar molt més del que es fa ara, la formació permanent del professorat en actiu, amb pressupostos concrets i també donant altre tipus d’incentius, com ara les llicències d’estudis que es concedien fins fa uns anys. “Llicències que permetien que cobrant el 100% del seu sou, un professor es podia dedicar a investigar, millorar la seva formació o fins i tot fer una estada en una empresa. Si els professors poguessin fer una estada curta, de dos o tres mesos de com ha evolucionat el seu sector, potser oferirien un altre al·licient als seus alumnes quan tornen a l’aula”. Un mecanisme que també reclama que es recuperi l’Associació de mestres Rosa Sensat. La seva presidenta, Francina Martí creu que l’actual envelliment del professorat s’ha d’abordar des de tres àmbits: oferint una bona formació continuada als mestres en actiu, implementant programes de mentoria a les escoles que assegurin un bon traspàs d’informació dels mestres amb més experiència als novells i reforçant els lligams entre escoles i universitat, per tal que els mestres puguin orientar la recerca que es fa als departaments de pedagogia i beneficiar-se dels resultats d’aquesta recerca.

L'escola concertada és una mica més dinàmica a l'hora d'incorporar nous professionals. Si la ratio mitjana de relleu generacional a l’escola pública és d’un professor novell per cada 9 de més de 50 anys, a la concertada, la situació és que hi ha un mestre jove per cada 3 de major edat. Una possible explicació són els sous i les condicions de treball, que són pitjors a la concertada, però també s’ha de tenir en compte, diu Prats, que els mecanismes de contractació de l’escola privada “són més àgils".

Des de CCOO, que fa temps que alerta de l'envelliment del professorat, creuen que el gran problema són els 7000 professors que s'han deixat de contractar per les retallades i reclamen també que s'inverteixi en la formació continuada dels docents.