Creix l’interès d'ajuntaments per instal·lar càmeres al carrer
A Lleida, només quatre poblacions tenen autorització per tenir càmeres a la via pública. El fet d’haver de tenir policia local i el seu cost limiten la seva instal·lació en petits municipis, segons Interior.
Un dels senyals que informa a l'Eix Comercial de Lleida de la presència de càmeres de videovigilància. / RÀDIO LLEIDA
Lleida
La ciutat de Lleida va ser la primera en instal·lar càmeres de videovigilància a la via pública a Ponent. En els darrers cinc anys s’hi ha afegit Tàrrega, Guissona i Alcarràs, segons dades del Departament d’Interior.
És una mesura de seguretat que es plantegen moltes poblacions, però, en molts casos s’acaben tirant enrere pels requisits o les limitacions pressupostàries. Segons la subdirectora general de seguretat interior, Maite Casado, “has de tenir la condició que, en caràcter general, tinguis un cos policial o un cos de vigilants municipals i segona condició, que consideris que és necessari per l’índex de delinqüència i tipus de delinqüència que tens”
A tot Catalunya són 119 els municipis amb càmeres, quan fa 5 anys n'eren gairebé la meitat. Són un bon element dissuasiu per a lladres i vàndals. I segons Casado d'això en són conscients veïns i policia. I és que, a més, serveixen com a prova d'un delicte, davant el jutge.
Experiència a Alcarràs
A Alcarràs fa 3 anys que van instal·lar una quinzena de càmeres al nucli urbà per reduir, segons l'alcalde Miquel Serra, els prop de 70.000 euros que havien de destinar cada any en reparar mobiliari per incivisme. En el primer any “el cost de l’inicivisme ja va baixar més d’un 60 per cent”, apunta Serra.
Almacelles ho estudia
Almacelles ha encarregat un estudi als serveis jurídics per fer la petició formal a Interior, després d'haver patit diversos robatoris en poc temps. L’alcalde, Josep Ibarz, apunta que “hem de mirar d’evitar-ho i tampoc és qüestió de posar policies a totes les cantonades, perquè ni ens ho podem permetre ni és la solució”.
