Tornen les proves de quart d'ESO

Barcelona

És la gran novetat de la cinquena edició de les proves d'avaluació que han de passar els alumnes de quart de tots els instituts de Catalunya. Enguany, a més dels seus coneixements de llengua i matemàtiques, els estudiants hauran de demostrar també la seva capacitat per interpretar dades i aplicar la metodologia científica en exercicis relacionats amb la natura i la ciència.

Això implica que tots els alumnes, encara que hagin optat per l'itinerari de lletres, hauran de recuperar els conceptes bàsics de química i física o de biologia i geologia que van estudiar a primer i aplicar el mètode científic per resoldre una trentena de preguntes. Una novetat que neguiteja especialment els estudiants que han optat per l’itinerari de lletres.

En la primera jornada de les proves, els alumnes han hagut de comentar un fragment adaptat de 'Tot s'aprofita' de Pere Calders a la prova de català i un extracte de “Nada” de Carmen Laforet en la de castellà. També han fet avuí la prova de matemàtiques, una matèria en la qual tots els instituts han intensificat esforços enguany, després dels mals resultats de geometria de l’any passat. Llavors, només un 30 per cent dels alumnes van resoldre correctament els problemes que els proposaven.

El fet que les escoles “ensinistrin els alumnes” per superar les proves és segons el pedagog de la UB, Enric Prats un dels efectes “indesitjats” d’aquesta avaluació externa del sistema, que arriba enguany a la seva cinquena edició. Un altre és que algú consideri els resultats com un indicador de la “salut del sistema”. “El que mesuren aquest tipus de proves és, subratlla Prats, el nivell de coneixements que tenen els alumnes en un moment concret”. Per avaluar realment la salut del sistema s’haurien de tenir en compte altres variables com ara “quin és el clima escolar, el grau d’innovació que aplica una escola en molts àmbits que no han de coincidir necessàriament amb les assignatures que s’estan avaluant, o quin és el grau d’implicació d’un centre amb la comunitat més immediata o els projectes concrets que es fan al seu entorn.” Una advertència que també fan des de les escoles. El director de l'IES Lluís Vives de Barcelona, Agustí Rubio lamenta que aquest tipus d’avaluacions compti els resultats dels centres “com si fóssim la SEAT”, comptant quants alumnes “produïm cada any, en quants segons i amb quina productivitat”. "És cert que el nostre objectiu ha de ser millorar els resultats i el nivell acadèmic dels alumnes però a les escoles se’ns demana també que fem ciutadans, persones riques en molts aspectes” que no es poden quantificar en un examen.

Docents i especialistes coincideixen que la gran aportació d'aquestes proves és que suposen una avaluació externa als mateixos centres i, sobretot, quan els resultats són dolents, serveixen perquè el claustre estigui més disposat a provar metodologies diferents.

Els resultats de les proves no es coneixeran fins el pròxim 11 d'abril.