Cal frenar la salinització

Barcelona

La legislació sobre qualitat de l'aigua només estableix la quantitat màxima de sal que hi pot haver als rius perquè l'aigua pugui ser potabilitzada, però no té en compte la protecció de la flora i la fauna aquàtiques. Segons explica l’investigador Miguel Cañedo Argüelles, de la Universitat de Vic, això és així a tot el món, malgrat que està demostrat que quan un riu o un llac està molt salinitzat, moren amfibis, peixos, insectes i plantes.

A Catalunya, diu Cañedo, les principals fonts salinitzadores són: l'agricultura, pels fertilitzants i perquè xucla molta aigua dels aqüífers i aquests s'acaben omplint d'aigua de mar; i els residus salins de les mines de potassa del Bages, que quan plou, es filtren als rius.

En un article publicat a la revista Science i coordinat per Cañedo, un grup de científics proposen mesures per frenar la salinització i evitar desastres.

D’entrada, proposen que la legislació sobre qualitat de l’aigua tingui en compte la biodiversitat i no només el consum humà. Ara mateix només Estats Units i Austràlia han aprovat polítiques en aquesta línia.

Pel que fa a la indústria, aquest grup d’investigadors proposa regular els vessaments de sal que fan les empreses igual que es regulen les emissions de CO2, amb un sistema de mercat d’intercanvi. Cañedo posa un exemple: “deixem que Iberpotash vessi cada any una quantitat determinada de tones de sal al riu Llobregat perquè sabem que la flora i la fauna aquàtica del riu ho suportarà. I si l’empresa necessita vessar més sal, el que pot fer és comprar llicències de vessament a altres empreses, però sempre amb un límit”.

I en matèria d'agricultura, proposen implantar sistemes de rec més eficients com el degoteig i fer servir menys fertilitzants.