Al carrer després dels 18

Barcelona

La situació els aboca a la delinqüència i al consum de drogues. Les entitats que en tenen cura reclamen més recursos per aquests joves.

La Generalitat té programes de suport pels joves d'entre els 18 i els 21 anys quan surten dels centres de menors on han viscut sota protecció. Però segons Afers Socials, els nois decideixen si volen rebre aquest ajut o no. El responsable de l'àrea d'ex tutelats, Francesc Xavier Balagué reconeix que una part no se'n surten i acaben al carrer. El xoc cultural sovint és molt fort: "La càrrega cultural de desconeixement del que hi ha aquí sumat a què són molt joves i tenen poc recursos per fer front a la vida".

722 estrangers, la majoria marroquins, seguits a molta distància d'equatorians i algerians, van rebre atenció l'any passat als programes d'ex tutelats, dels quals uns 200 acabaven de fer 18 anys. Les entitats que els ajuden, com l'Eicascantic de Barcelona, que té un programa de formació des de fa 15 anys, posen sobre la taula les contradiccions del sistema. És un  Espai d'Inclusió i Formació al Casc Antic que té els seus orígens en una escola d'adults creada l'any 1976 per l'Associació de Veïns. Té projectes orientats especialment a joves nouvinguts tant per adults com per a menors. La seva coordinadora, Mireia Escobar explica que els joves no tenen permís de treball quan fan els 18 anys i dificultats, per tant, per renovar també els permisos de residència. A més, es penalitza als joves més conflictius a l'hora d'accedir a pisos quan abandonen els centres de menors: "Hi ha pisos però només hi accedeixen els que estan més adaptats, els que no tenen causes judicials, els que no tenen problemes de consum i els que saben complir una normativa a nivell d'horaris, d'higiene o alimentació... i és sempre la mateixa història, aquells joves que necessitarien més atenció i més ajuda són els que menys accés tenen a aquests recursos".

Els joves acaben al carrer però no es veuen gens identificats amb el col·lectiu dels adults sense sostre. De fet, es neguen a anar als albergs i prefereixen viure en grups a la via pública o en una casa okupada. Susanna Ferran, mediadora intercultural de l'Associació Noves Vies, descriu els problemes greus als quals s'exposen aquests nois: "Amb l'edat que tenen i la informació que disposen estan exposats a tota mena de riscos, a drogues i prostitució. I el que més ens preocupa és quan això comença a afectar a l'estabilitat de la persona perquè hem tingut casos de persones que han començat a tenir problemes a nivell mental per tota la precarietat a la qual han estat sotmesos".

Noves Vies denuncia també que s'estan deixant al carrer menors d'edat per culpa de la prova del canell, és una radiografia que es fa als joves estrangers quan hi ha dubtes de si tenen 18 anys o són més petits. Asseguren que la radiografia té un alt marge d'error. En el cas dels joves subsaharians tenen els ossos més grans i donen com a resultat que són majors tot i portar passaport o partida de naixement on se certifica que tenen menys de 18 anys.