Els Cierco presenten documents per demostrar que van ser els caps de turc

Andorra la Vella

El grup Cierco ha publicat un recull amb una trentena de documents relacionats amb la intervenció de BPA. Entre aquests, n'hi ha que encara no estan en poder de la Comissió de Vigilància del Consell General.

Els accionistes majoritaris de BPA han publicat 2.000 volums amb aquests documents que han enviat a tots els consellers, comuns, ministres i als organismes reguladors UIFAND i INAF, juntament amb l'AREB i l'ABA, amb l'objectiu "d'acreditar" que l'entitat intervinguda actuava "sota l'estricte compliment de la normativa".

Entre els textos, s'hi troba l'acord entre l'Associació de Bancs d'Andorra i la UIF sobre les operacions de caixa del desembre de 2014 i que diu que no es pretén que hi hagi un control sistemàtic d'aquestes operacions. Això demostraria, segons fonts properes al grup, que en aquell moment Andorra incomplia amb les recomanacions del Moneyval.

Un altre document destacat és una 'Carta reputacional' que el director general adjunt de BPA, Santiago Rosselló, va enviar a la directora de l'INAF, Maria Cosan, el març del 2014, en resposta al requeriment d'informació sobre les situacions de risc a les quals estava exposada la BPA. En aquest document, Rosselló ja exposa els quatre casos judicialitzats.

Juntament a la carta, també hi apareixen els informes de les auditories del 2011 al 2013 en les quals es demostra que BPA complia amb les recomanacions contra el blanqueig, així com els informes tècnics de la UIF del mateix període.

Segons les mateixes fonts, el FinCen no era coneixedor ni de la carta ni de les auditories abans de realitzar el Notice del 10 de març.

Amb aquest recull els Cierco pretenen demostrar que hi havia una preocupació internacional per les pràctiques del sistema financer andorrà, que la regulació andorrana era insuficient i que es va acabar focalitzant amb BPA. També es denuncia l'opacitat en la intervenció.

Auditoria de Pricewaterhouse

D'altra banda, fonts properes al grup Cierco denuncien que Pricewaterhouse ha realitzat l'auditoria sota els "criteris del Fincen", i no de la regulació andorrana.

Les mateixes fonts parlen de que en el 5% de clients que estarien dins el grup d'actius il·lícits, a banda dels casos judicialitzats, hi ha un volum important de clients que anomenen "grisos".

Entre ells, clients argentins, mexicans o de panamà, o per exemple amb actius provinents del joc, una pràctica no acceptada als Estats Units però no prohibida a Andorra. És a dir, es tractaria de clients de "risc pel FinCen", però no per la regulació andorrana.

De fet, aquestes fonts han assegurat que Pricewaterhouse no signa l'auditoria realitzada perquè alguns d'aquests clients també operen amb altres entitats financeres del país.