La ruta dels primers cristians a TGN

Tarragona

Tàrraco va esdevenir una ciutat important en la Hispania romana pràcticament des del moment de la seva fundació, al voltant de 200 anys abans de Crist. Des d’aleshores i fins a l’enderroc de l’Imperi Romà, va continuar mantenint un poder administratiu i cultural fruit de la seva ubicació.

Però amb l’arribada del cristianisme i amb la difusió que – tot i que no està documentat ni es coneix científicament – de ben segur en va fer Sant Pau als anys 60 del primer segle de la nostra era, també es va convertir en epicentre d’aquesta nova religió que anava escampant-se per tota la conca mediterrània.

Bona prova de tot plegat és el martiri de bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, cap a la segona meitat del segle tercer, un dels primers martiris documentats de tota la península ibèrica.

Amb la consolidació del Cristianisme com a religió oficial de Roma, Tàrraco esdevé un important centre religiós, i bona mostra de tot plegat és el llegat que aquesta època ha deixat al llarg dels segles a la ciutat. Una ruta turística al voltant dels primers cristians permet descobrir-ho.

Capella de Sant Pau

La primera parada de la ruta dels primers cristians és al seminari ubicat rere l’actual catedral. En un dels patis interiors hi ha una petita joia arquitectònica del segle XIII on la tradició assegura que Sant Pau hi va predicar.

Evidentment, per una qüestió de dates és impossible que així fos, però hi ha teories que apunten a que Sant Pau sí que va predicar a Tàrraco en el seu trajecte des d’Orient a Hispània.

Els Museus

Tan el Museu Bíblic Tarraconense com el Museu Diocesà i la Catedral són un punt de parada obligat en aquesta visita. El primer perquè contextualitza l’època i els orígens de la cultura judeocristiana a la ciutat; el segon perquè és una evidència històrica del pes de l’Església a Tarragona.

En aquest emblemàtic espai es retia culte als emperadors romans, posteriorment s’hi va erigir una església visigòtica prèvia a l’actual catedral medieval. A més, a l’interior es pot contemplar la capella dedicada a Sant Fructuós.

L’Amfiteatre

En aquest punt és on va morir el bisbe tarragoní juntament amb els seus dos diaques. Les cròniques situen el martiri a l’any 259. Aleshores els van cremar als tres vius, en un dels primers martiris registrats a la Península Ibèrica.

Entre els segles VI i VII, ja en la cristiandat, s’hi va construir una basílica en memòria dels màrtirs. Més tard, sobre aquesta construcció s’hi va aixecar un temple dedicat a Santa Maria del Miracle. És precisament aquest fet el que distingeix l’Amfiteatre de Tarragona, el d’acollir a l’arena diverses construccions superposades.

El llegat paleocristià

El Fòrum de la Colònia també dóna pistes de com era la societat tarragonina en l’època dels primers cristians. Allí hauria predicat Sant Pau, i allí s’assegura que vivia Fructuós.

La Necròpolis, la més important del sud-oest d’Europa, és un clar exemple de la importància de Tàrraco en aquests primers segles de la nostra era. Sobre un típic cementiri romà, amb tombes a banda i banda de la Via Augusta, s’erigeix un complex únic on es troben restes d’enterraments que donen fe de la important espiritualitat de la societat tarragonina.

A més, sota el Parc Central, es pot trobar una rèplica en miniatura de la Basílica de Sant Pere al Vaticà. Les restes que s’hi han estudiat expliquen com i de quina manera es desenvolupaven els ritus cristians.

Centcelles

Per acabar, la ruta dels primers cristians ens acosta a un dels patrimonis artístics més importants que han perdurat en el temps, el majestuós edifici de Centcelles, al costat del Riu Francolí. Una construcció que acull un majestuós mosaic que representa escenes de l’Antic i el Nou Testament i que és un dels màxims referents de l’art tardoromà i els primers anys del cristianisme.