"La policia no és la solució al Sextorsion"

Barcelona

Els Mossos d'Esquadra admeten que no poden fer quasi res per combatre l'anomenat Sextorsion. Són ciberdelinqüents que pengen fotos i vídeos sexuals a internet i demanen diners a les víctimes per retirar-les. La majoria d'aquests individus treballen des d'altres països i, a més a més, despenjar les imatges de la xarxa és lent.

Els homes solen ser les principals víctimes: “Som més reacció explosiva”, diu amb un somriure Rubén Mora, cap de la Unitat Central de Delictes Informàtics dels Mossos. Aquest policia explica que tot plegat comença sempre amb un contacte a les xarxes socials. “Comença com una conversa interessant amb una persona d’aspecte atractiu a través de plataformes com el Linkedin”. I dels missatges escrits passen a fer un Skype i intimen. “Les relacions són sempre virtuals”, afegeix Mora. Ells acaben convençuts que estan parlant amb “una atractiva secretària russa” i en realitat el que veuen a través de la pantalla de l’ordinador és “un vídeo enregistrat amb una noia que pot haver estat contractada per despullar-se o bé que participa a la xarxa”. La conversa no és en directe tot i que aparentment ho sembli. “No hi ha una interacció directa de dir, hola! Ara et saludo. Són fragments de vídeo on la noia per exemple diu: ara t’ensenyaré els pits”.

D’aquesta manera aconsegueixen que la víctima es despulli davant la webcam i acabi masturbant-se o fent algun altre tipus d’acte sexual. I un cop a l’altra banda ja han aconseguit les imatges, la suposada noia es treu la màscara: “Hi ha un moment en què manifesten obertament que t’han gravat i que o pagues o ho publicaran al facebook, a twitter o diferents blogs”, explica Rubén Mora.

Entre les víctimes hi ha des de particulars passant per polítics, artistes, jugadors de futbol de renom. Normalment recorren a la policia quan ja han fet algun pagament i necessiten urgentment que els continguts desapareguin. Però els Mossos admeten obertament que poca cosa poden fer: “No és la solució la policia perquè els delinqüents fan servir plataformes on difícilment els continguts es puguin suspendre per un requeriment policial. Necessiten una ordre judicial i per tant la víctima no té la immediatesa que vol”.

Actualment hi ha una certa calma després de mesos de denúncies. Però els Mossos tenen clar que el fenomen tornarà a l'alça: “Perquè aquests fenòmens cremen internet. Creixerà altra vegada la sensació que la xarxa és un lloc on no passa res, que hi ha bon rotllo, que és happy flower i tornaran a actuar quan la gent tingui el sistema d’atenció baix”, conclou el cap de la Unitat Central de Delictes Informàtics.

La majoria d'extorsionadors actuen des de servidors ubicats al Marroc, Benin o Costa d'Ivori. Més de 2.000 euros en tres pagaments és el màxim que fins ara ha pagat una víctima que va denunciar el seu cas a Mossos. No hi ha hagut cap detenció per Sextorsion.

Restaurar la identitat virtual

Hi ha empreses que es dediquen a netejar la imatge de les víctimes a internet i a intentar restituir el seu bon nom. Aconseguir-ho arribar a costar fins a 20.000 euros. Les motivacions dels delinqüents per destruir la imatge d'una persona a la xarxa poden ser múltiples: des de diners fins a transtorns mentals.

Selva Orejón dirigeix On Branding, una empresa que neteja la identitat digital malmesa. Els contracten perquè descobreixin qui els ha volgut destruir i també per esborrar el rastre. Hi ha casos dramàtics, com el d'un home a qui van robar el mòbil, que tenia farcit d'imatges sexuals explícites: “S’havia etiquetat amb el nom real d’aquesta persona i com que quasi no tenia cap rastre d’identitat digital els primers resultats vinculats al seu nom eren els que aquest tercer havia publicat”.

Un altre cas és el d'un noi casat i amb fills que es va apuntar al web adoptauntio.com. Un usuari se'n va voler venjar i que tothom ho sabés. “Sense que ell ho sabés li van enviar enllaços amb contingut de malware (software maliciós) i quan ell va clicar, van poder accedir a totes les contrassenyes dels comptes que ell tenia i es van fer passar per ell i totes les imatges sensibles que ell tenia guardades en diferents dispositius les van publicar al seu compte personal de facebook”.

I costa denunciar, segons Selva Orejón, per vergonya en la majoria de casos. “La major part dels meus clients no volen denunciar i jo els dic que tenen l’obligació de fer-ho perquè en els vídeos de vegades apareixen altres persones que també tenen dret a protegir la seva imatge”.

En l’ABC d’internet i de les xarxes socials hi ha 3 regles d’or d’autoprotecció segons aquesta investigadora informàtica: “El que no vulguis que se sàpiga no ho digitalitzis, has de tenir alertes que t’arribin sempre sobre qualsevol informació que s’estigui publicant sobre tu i la tercera mesura, que és importatíssima, és que només tinguis al mòbil el que és mínim imprescindible”. Això és precisament el que hauria hagut de fer un dels seus clients, a qui van robar el telèfon, que contenia desenes de fotos i vídeos amb continguts sexuals altament sensibles i on se’l podia reconèixer fàcilment. La publicació d’aquests continguts li va destrossar la vida.

I només hi ha una manera d'evitar passar per aquest mal tràngol: “Si no vols que es faci públic no ho diguis. És així. Hi ha informacions que mai s’han de compartir i sobretot si poden posar en problemes a un menor, a una família, a un partit o a qui sigui”.

La directora de On Branding creu que no falta informació, que el que manca és consciència dels riscos.