Alternatives per les adopcions monoparentals

Barcelona

Els països de l'Est, Rússia i també algunes repúbliques ex soviètiques, o Xina tenen vetades les adopcions a famílies monoparentals i homosexuals. A Àfrica també han saltat de les opcions alguns estats com Etiòpia. I en d'altres els tràmits es retarden molt i estan molt condicionats per conflictes i canvis normatius. A Sud-Amèrica, Brasil i Mèxic permeten l'adopció a mares i pares solters però arriben en comptagotes. La directora de l'Institut Català de l'Adopció i l'Acolliment de la Generalitat, Agnès Rossinyol ha explicat en una entrevista a SER Catalunya que estan buscant noves sortides: "Estem treballant per trobar altres països que des de l'origen acceptin aquest tipus de famílies". A més, a mesura que passa el temps, les mares o pares es fan més grans i això provoca que també hagin d'accedir a nens de més edat.

Però no només tenen problemes les famílies monoparentals. Les tradicionals també es troben amb dificultats. Xina i Rússia han endurit la normativa i cada cop arriben menys nens dels seus centres d'acollida. Vietnam en canvi s'ha convertit darrerament en una de les opcions. L'any passat van arribar 71 nens i nens d'aquell país a Catalunya. Amb tot, algunes famílies monoparentals han hagut de firmar un document deixant escrit expressament que no són homosexuals.

Les adopcions internacionals han caigut en picat en els últims anys. de les 900 del 2007 a les 159 de l'any passat. Amb tot, l'interès es manté: "La gent segueix tenint les mateixes ganes d'adoptar però creiem que hi ha una estabilització del nombre de nens que arriben i el que no va ser normal va ser el volum de l'any 2000".

Rossinyol ha explicat que estan treballant per fer un millor acompanyament de les famílies perquè el procés és llarg i molt complicat emocionalment. Alguns pares es troben que han de renovar els informes d'idoneïtat més d'un cop, perquè són cada 3 anys, amb el que això suposada de desgast ja que els han de tornar a fer entrevistes i visitar casa seva. "És important fer un bon acompanyament perquè les famílies sàpiguen què es trobaran, sobretot a nivell burocràtic, perquè després el desgast emocional no sigui tan gran quan sigui necessari renovar aquests processos que són una garantia pels menors".