A Catalunya hi ha unes 1.500 persones en tractament per ludopatia

Barcelona

La majoria de ludòpates s'han enganxat al joc a través dels vídeojocs. Comencen jugant a l'ordinador, la tauleta o a la consola, després passen a les apostes online i acaben amb una addicció greu a la ludopatia. Francesc Perendreu, president de l'Associació Catalana d’Addiccions Socials, diu que reben molts pares que els hi van a demanar ajuda per addicció als vídeojocs dels seus fills. Perendreu explica que els vídeojocs són la porta d'entrada als jocs d'atzar. Comenta que "el menor arriba a la majoria d'edat i ha guanyat totes les pantalles i gira la mirada als jocs d'atzar, que l'atreuen".

Des de l’associació lamenten l'ús del mòbil "com si fos un xumet" per distreure als nens o que les consoles siguin el joc més habitual dels més petits i s'estigui convertint en la llavor del problema. Núria Aragay, coordinadora de la unitat de joc patològic del Consorci Sanitari de Terrassa, explica que han passat de tenir demandes d’atenció per aquests casos d’un 1% l’any 2010 a tenir un 10% de casos el 2014. Aragay afegeix que han tingut un augment molt important de la demanda de primeres visites d’addicció a apostes esportives i a vídeojocs online. Les visites a nens de 12 i 13 anys són del tot habituals.

Segons els experts, l’addicció a aquests jocs amaga una inseguretat o un problema patològic que els nois supleixen amb el joc. Recorden que les addiccions són un fenomen multicausal i que no tots els jugadors de vídeojocs han de tornar-s'hi addictes.

Responsabilitat dels pares

Els especialistes apel·len a la responsabilitat dels pares: han d'estar alerta per saber distingir si el seu fill mostra un interès patològic pels vídeojocs. El Toni va observar que el seu fill estava massa pendent de la consola. L’addicció va començar abans dels 12 anys. La inseguretat dels adolescents, agreujada per la separació dels pares, va submergir el jove en una realitat virtual, que es va convertir en el seu únic refugi. El Toni explica que el seu fill “s'aïlla” de la realitat que l'envolta. Diu que “l'únic que ell veu són vídeojocs”, no parla sobre els deures, sobre els amics o sobre les coses de casa, sinó que tot gira al voltant del vídeojoc, que “el seu món del vídeojoc no és el món de casa”.

El noi ara té 15 anys i en fa un que va al psicòleg. El Toni espera que la teràpia freni l'evolució del seu fill cap a addiccions majors. Però no tots els pares són capaços d'adonar-se'n a temps. Els especialistes estimen que si la tendència no canvia, el nombre de persones ludòpates en tractament es triplicarà o quadruplicarà els propers anys.