La Ganxet Pintxo arranca amb prop de 90.000 tapes servides en quatre dies
La desena edició de la ruta de tapes de Reus demostra que aquesta ha madurat. S’ha preparat per les aglomeracions, respecta els horaris i manté la qualitat sense perdre el nord de vista.
Els calçots i els chimichurris s’emporten bona part de les receptes deixant en segon pla el foie.
Els de la ràdio hem anat de tapes i aquí us expliquem què no us podeu perdre!
Les cremes de La Ma La Vita i la meravellosa galta de porc al forn. / Marc Càmara
Reus
De nou, els vespres de divendres i dissabte a Reus es converteixen en una ebullició constant de gent amunt i avall. Molts d’ells van resseguint amb els dits el mapa de la part posterior de ‘la ganxeta’, la popular guia de la ruta de tapes. Però molts experts de la Ganxet Pintxo ja s’atreveixen a anar amb els ulls clucs als seus establiments de referència.
La gent de la ràdio també hem fet la nostra ruta particular aquests dies. Un passeig per diferents establiments del centre i els voltants on hom ha percebut que cada cop més la Ganxet Pintxo està preparada per les aglomeracions.
Tot i les riuades de gent des de les 8 del vespre i fins ben entrada la mitja nit a tota la ciutat, els bars i restaurants ofereixen tapes de qualitat i amb la preparació i elaboració idònia per a degustar-les. Lluny queden aquelles tapes fredes, reescalfades o directament, mal fetes. El gruix dels establiments es creuen, cada cop més, aquesta gran oportunitat que representa la Ganxet Pintxo.
El calçot guanya la batalla
I enguany l’ingredient estrella és el calçot. Des de la Pamçotada del Mantekau – una proposta atrevida però que acaba semblant més un pa amb olor de ceba que una altra cosa / on és el romesco de la foto? –, fins als Records de Calçot del Más de l’Àvia, passant per la 3.0 de La Tronada – on una bomba de romesco explota a la boca... indispensable menjar-la d’un sol mos per apreciar-la –. Sembla que el foie o els bolets, més típics de les edicions de tardor, han donat pas a aquest tradicional plat amb evolucions interessants i suculentes.
Els bandarres de sempre
I a la ruta de tapes que hem fet els de la ràdio ens hem topat amb els més tossuts de la comarca... Parlem d’aquells establiments que sempre ofereixen el mateix, ja sigui per peresa o perquè són conscients que tenen el millor producte i que allò és innegociable. I precisament per aquesta tossuderia els apreciem i els encoratgem a no defallir en properes edicions.
La boma de bou i arròs de la Taverna Despertaferro. / Marc Càmara
La boma de bou i arròs de la Taverna Despertaferro. / Marc Càmara
El poble exigeix el pa amb pernil de la Cafeteria Daniel Salinas... pobre del qui intenti canviar-li la tapa! O els bandarres de la Taverna del Carrer de la Lleona, que han tingut la gosadia de repetir la tapa de la passada edició canviant les llenques de pebrot per llenques de cogombre. I què bona que està aquesta carn especiada... I no podem oblidar els altres tossuts, els del Despertaferro, que continuen erre que erre, pesats com sempre, amb el seu deliciós bou amb arròs. Aquest cop reconvertit en una macabra croqueta gegant que es devora amb l’esperança que mai s’acabi.
Propostes innovadores
Però també cal aplaudir els que es tornen bojos provant coses noves. Aquest cop cal destacar tres grans aportacions al món de la gastronomia reusenca. La primera la del fals pastís de formatge de la Capsa Gaudí... m’encanten aquestes enganyifes enginyoses, i la mousse de bacallà està deliciosa!
També cal un aplaudiment per la gent de La Ma La Vita, que s’han tret de la butxaca una interessant proposta basada en tres cremes diferents: de formatge, d’espinacs i de sobrassada. I tot acompanyat amb una meravellosa galta de poc rostida al forn (sembla bacó, però ai! Res més lluny de la realitat! Quin plaer degustar aquest porc a la romana!) que sorprèn per la seva originalitat i sobretot pel seu atreviment. Cal esmentar que només s’han presentat dos cops a la ruta de tapes.
El Kronut Kanalla del Xivarri. / Marc Càmara
El Kronut Kanalla del Xivarri. / Marc Càmara
I tanquem els reconeixements a les propostes més agosarades, evidentment, amb el Xivarri. Un clàssic d’aquestes Ganxet Pintxo’s especials, cridaneres, on el que es busca és sorprendre. El dònut de carn i formatge és, de nou, una gran creació culinària tot i que a anys llum de les estrelles de l’establiment (que per cert, ja són part de la carta), com l’Aneckao o el Maxibon de Pollastre. Aquest cop, tot queda més oliós i sorprèn menys. Es nota el cansament del creatiu i es proposa un producte menys agosarat (s’assembla molt a les seves predecessores)... però està bo igual!
La típica tapa
Enguany també cal destacar les nombroses tapes que reiteren en conceptes culinaris típics del món de la tapa, els esmorzars de forquilla i ganivet i les propostes ràpides i efectives. Cal fer un esment especial, de nou, a La Fonda Suïssa, que ofereix una generosa (generosa? Gegantesca!) pizza. Res més, senyores i senyors. És una pizza... però aneu a demanar tanda que la cua és llarga.
O bé l’ou ferrat, patates fregides i xoriç de la Ciutat Gaudí. Que ningú s’esperi res més elaborat que el que s’enuncia a ‘la ganxeta’... i què bo que està! Igual que el Pintxo de Carn de Vedella del Clàssic, la Sèpia amb Romesco del Bon Mar o la Fideuà del Círcol. Tapes senzilles però efectives, no aptes per aquells que volen experimentar, però clarament dirigides als que saben el que volen.
Menció especial, en aquest punt, a la gent dels Vermuts Rofes, que s’han tret de la màniga els meravellosos Ous del Senyor Alcalde, que no deixen de ser uns ous estrellats on les textures canvien de gènere a cada cullerada (sí, sí, cullerada) i on el pernil és el de menys...
