El parkinson és una malaltia neurodegenerativa que afecta 18.000 catalans. És la segona malaltia d’aquest tipus amb més incidència al món, després de l’alzheimer

Barcelona

Per fer-ho hem parlat amb un referent mundial en aquest camp, el doctor Jaume Kulisevsky, director de l’Institut de Recerca de l’Hospital Sant Pau i professor d’estudis de Ciències de la Salut a la Universitat Oberta de Catalunya.

Dels diferents mites que hi ha sobre el Parkinson, el més estès és que els malalts pateixen tremolors. Però no és així. Segons el doctor Kulisevsky “com a mínim, un 30% dels malalts no comencen amb tremolor i, precisament això endarrereix el diagnòstic”.

Tampoc és veritat que sigui una malaltia exclusivament de gent gran. L’expert explica que “el pic d’incidència està sobre els 55-60 anys”. Però diu que hi ha molta gent que comença a patir-la a partir dels 40 anys. I afegeix que hi ha gent que pot tenir alguna alteració genètica “que pot començar al voltant dels 25-30 anys”.

Un altre dels mites que es pot desmuntar és la relació de la malaltia amb la genètica. Amb els últims avenços científics, els investigadors han identificat 18 gens, com a mínim, causants de la malaltia. El doctor Kulisevsky diu que fins ara es coneixien gens de predisposició, és a dir, gens que, sumats a altres factors, molt probablement ambientals, es té més probabilitat de desenvolupar la malaltia en comparació amb una persona que no té aquest tipus de gens.

Tenint en compte que en 1 de cada 3 casos la malaltia no es manifesta amb tremolors, el doctor Jaume Kulisevsky explica quins són alguns dels símptomes que ens poden alertar de l’aparició de la malaltia. Escolta’l aquí:

L’exercici físic millora la qualitat de vida dels malalts de Parkinson. N’hi ha prou amb caminar 40 minuts al dia. L’activitat millora l’estat físic, l’equilibri i endarrereix la progressió dels símptomes. L’activitat mental també és útil ja que millora la capacitat cognitiva de la gent. Però ha de ser de tipus demandant.

El Parkinson no és una malaltia mortal, però sí que escurça la vida dels afectats perquè pot provocar caigudes o pneumònies per problemes en empassar, entre d’altres trastorns. A més, sol anar associat a una depressió. La meitat dels malalts de Parkinson en pateixen.