Augmenten els europeus que viuen a Barcelona
El nombre de ciutadans de la Unió Europea ha crescut un 57% en els últims 10 anys, un increment que contrasta amb la davallada dels ciutadans sud americans

Ministerio Asuntos Exteriores

Barcelona
En l'última dècada, el nombre de ciutadans de la Unió Europea que viuen a Barcelona ha crescut un 57 per cent. Segons dades de l'Ajuntament ara mateix resideixen a la capital catalana més de 80 mil comunitaris. Són 30 mil més que fa 10 anys. La majoria, prop de 26 mil, tenen nacionalitat italiana, hi ha 13 mil francesos i 7 mil alemanys.
La xifra no ha deixat de créixer durant tota la dècada. Només hi va haver una davallada als anys 2010 i 2011 en plena crisi econòmica. El director de la Càtedra d'Immigració de la Universitat de Girona, Ferran Camas, assegura que els motius que porten ciutadans d'altres països europeus a Barcelona són fonamentalment feina i estudis. Però que "s'ha detectat també que han vingut per adquirir pisos, per comprar cases".
L'investigador del Centre d'Estudis Demogràfics, Jordi Bayona, explica que aquestes xifres poden incloure també europeus que en algun moment es van registrar a Barcelona i quan van marxar no es van donar de baixa.
Els països de la Unió no són els únics que experimenten un increment important. També els de la resta d'Europa com, per exemple, els Georgians que s'han multiplicat gairebé per dos. I els de països del continent asiàtic. En aquest cas xinesos i Paquistanesos són els col·lectius més nombrosos.
Malgrat aquestes dades, el nombre total d'estrangers ha baixat ha tornat als nivells de 2006, sobretot per la davallada que han experimentat els ciutadans de països d'Amèrica del Sud. Però això no vol dir que hagin marxat. Molts, simplement, han deixat de comptar com a estrangers perquè han obtingut la nacionalitat espanyola, segons explica Ferran Camas.
El retorn, la redistribució territorial dins de Catalunya, però sobre tot la nacionalització estaria al darrere de la caiguda del 72 per cent del nombre de ciutadans d'Equador.
La conclusió, segons l'investigador del Centre d'Estudis Demogràfics, Jordi Bayona, és que, en general, la crisi no ha fet que els immigrants retornin en massa al seu país, però sí que ha frenat l'arribada de nous ciutadans. Diu Bayona que "es donen per acabats els creixements de 20.000 i 30.000 persones que s'havien arribat a produir".




