Berlín, ciutat prohibida
Xavier Saisó ens fa una anàlisi de l’eliminació del Barça a l'Eurolliga i de la irregular trajectòria d’aquesta temporada
MAXIM ROMANOV (EFE)
Barcelona
El Barça de bàsquet va viure a Rússia un nit per oblidar. Després de no fer els deures al Palau, va caure davant el Lokomotiv amb un últim quart on només va fer una cistella.
El barcelonisme, la gent del Palau, es pregunta que està passant, per què el Barça no es un equip sòlid amb el pressupost que te i per què en dos anys només s’ha guanyat una Supercopa d’Espanya, és a dir un títol menor.
MAXIM ROMANOV
Des de que els blaugranes van guanyar l’Eurolliga el 2010 a París, la mitjana de fitxatges per temporada és de sis. Així és molt difícil fer un equip, consolidar un grup. La figura de Xavi Pascual està qüestionada. Un dels millors entrenadors que ha tingut la secció es veu atrapat per la necessitat que té un equip gran de guanyar títols.
És seva la culpa? És dels jugadors? És de la planificació dels que fitxen? Possiblement tots tinguin una part de responsabilitat. El Barça del 2010 era un Barca de caràcter, amb un nucli de jugadors catalans que dominaven el vestidor, així de senzill.
Ara Pascual no té una extensió a la pista, un líder que arrossegui l’equip en els moments difícils. Navarro és el gran referent, el millor, però la seva dinàmica guanyadora va per una altre banda.
Ara queda la Lliga. Si es guanya, crec que no salvarà la temporada. Per tant cal anar per feina, decidir si l’any vinent seguirà o no Pascual i buscar jugadors determinants. No serà fàcil perquè l’entorn es molt complicat, però no li queda una altra.
Berlín ja és història. És, de moment, una ciutat prohibida.
