Un estudi de la Universitat de Barcelona revela que el col·lectiu LGTB pateix més ansietat i depressió que el conjunt de la societat

Barcelona

L'estudi s'ha fet a partir d'enquestes a 243 persones homosexuals, transsexuals o bisexuals d'entre 50 i 83 anys. La primera conclusió és que aquest col·lectiu té les mateixes necessitats sanitàries que les persones heterosexuals de la seva edat. Només cal afegir una necessitat específica. Josep Maria Mesquida, un dels autors de la recerca, explica que “emergeix, destaca una altra necessitat molt pròpia que és la de no ser discriminat.” Mesquida comenta que l’única diferència pel que fa a pors entre les persones grans que són LGTB i les que no ho són és aquesta “gran necessitat de respecte i de no tornar a patir circumstàncies que han condicionat molt la seva vida.”

Estem parlant de persones de més de 50 anys, per tant bona part de la seva vida ha transcorregut en un context històric i social, l’època del franquisme i els primers anys de la transició, caracteritzat per una gran intolerància cap a la diversitat sexual. Per això, els investigadors en diuen "la generació del silenci", perquè durant molt de temps han hagut d'amagar la seva condició davant la família, els amics i els companys de feina.

Aquesta situació i la discriminació que han patit els passa factura sobre la seva salut mental: els homosexuals, transsexuals i bisexuals de més de 50 anys pateixen més angoixa i depressió que la resta de la població de la mateixa edat. Violeta Quiroga, una altra dels autors de l'estudi, diu que durant molts anys, aquesta diversitat sexual s’ha considerat com un trastorn que ha fet que moltes d’aquestes persones hagin anat més al psicòleg o al psiquiatra. En definitiva, que la sexualitat d’aquest col·lectiu s’ha visualitzat com una patologia.

No utilitza serveis per la gent gran

El col·lectiu LGTB pràcticament no fa servir instal·lacions i serveis com els casals d'avis o les residències. Els utilitzen menys de la meitat que la població general de la mateixa franja d'edat. El motiu és que tenen por de ser discriminats en el nou entorn. És per això que, si hi van, solen ocultar la seva opció sexual.

Mesquida entén que les persones més grans “han viscut trajectòries de vida caracteritzades per un gran silenci, per una gran ocultació.” I per això creu que és lògic que repeteixin aquesta estratègia en “entorns que consideren insegurs”. L’investigador diu que la major part de les persones més grans LGTB tornen a entrar a l’armari quan ingressen en una residència perquè se senten amenaçats. Una sensació que han viscut la major part de la seva vida.

L'estudi ha detectat els subgrups més vulnerables del col·lectiu: les dones transsexuals són les que tenen més risc d'aïllament i marginació.

Sí a les biblioteques i al gimnàs

Segons l’antropòloga Violeta Quiroga, una de les autores de l’estudi, explica que “les persones grans del col·lectiu LGTB es cuiden més.” Quiroga opina que s’ha de treure tota la potencialitat del col·lectiu, ja que té cura de si mateix tan amb el cos com amb la ment. Per això fan un major ús de les biblioteques públiques i dels equipaments esportius en comparació amb les persones no LGTB de la seva mateixa edat.

A més, el treball recull les principals demandes que fa el col·lectiu: assistència mèdica respectuosa i grups de suport, habitatge tutelat i residències per a persones homosexuals, transsexuals i bisexuals i serveis jurídics especialitzats per no patir situacions de discriminació.