L´èxit del Leicester serà un cas aïllat?

Barcelona

A Anglaterra els ingressos televisius es repartiran a partir de la propera temporada segons la classificació final i en funció del número de partits que les televisions escullen transmetre de cada equip.

El resultat final és que la diferència d´ingressos televisius entre l´equip que cobra més i el que cobra menys és com a molt de 1,5 vegades. Es a dir que si el que en cobra menys en cobra 130, el que en cobri més no arribarà als 200.

A Espanya, amb l´anterior sistema, la diferència va arribar a ser de 12 vegades més: eren els 150 del Madrid contra els 12 del Rayo. Fins aquesta temporada la diferencia entre el que menys cobra i el que més ha estat d´entre 5 i 7 vegades més: es a dir que si el petit en cobra 25 el gran en cobrava 150.

I a partir d´ara el repartiment farà que entre el que menys cobra i el que més hi hagi un màxim de 3,5 vegades: es a dir que si el petit en cobra 40 o 45, que el gran quedi sobre els 150 milions, com a exemple de proporció.

Però a Anglaterra la propera temporada els ingressos televisius es distribuiran de manera que qui guanya la lliga ingressarà 200 milions i el que quedi l´últim 130 milions.

De manera que un club petit pot tenir ingressos de 200 milions: els 150 de la televisió, més 25 d´sponsors i 25 de taquilles. Aquests 200 milions d´un club petit anglès és l´equivalent al que ingressa un Atlético, i no cal dir molt per sobre del que ingressa un Sevilla, o un Espanyol.

L´impacte esportiu d´això és que cada setmana a la Premier s´enfronten equips de la mida de l´Atlético de Madrid, equips que es poden gastar fins a 100 milions en salaris. Un Chelsea, un Manchester o un City se´n gasten entre 200 i 300 (com el Barça o com el Madrid) però la diferència a Anglaterra tant pel que fa als salaris com pel que fa a la despesa s´ha escurçat de manera que ja no és tan fàcil que puguis marcar la diferència en jugadors.

Es per això que l´èxit del Leicester és un fenomen que pot semblar aïllat però que es repetirà.