Anàlisi de la setmana

Barcelona

Unitat contra l'emergència

La millor notícia de la setmana és la unitat institucional per afrontar emergències socials, com la pobresa energètica, els desnonaments, i la qüestió dels refugiats, davant de la ignominiosa actitud del govern espanyol de no fer ni deixar fer. És grotesc impedir actuar sobre situacions socials extremes en nom de la igualtat dels espanyols. ¿Igualtat en la misèria? ¿Quina culpa tenen els ciutadans catalans que altres Comunitats no atenguin necessitats que la Generalitat i els ajuntaments estan disposats assumir?

Visita de Puigdemont a Bèlgica

Des de Madrid s’ha volgut ridiculitzar la visita del president Puigdemont a Bèlgica, on no va ser rebut per cap autoritat comunitària, i amb lògica reciprocitat aquí s’ha preferit mirar cap un altre cantó. Però el viatge de Puigdemont no fa més que confirmar tres coses: que des de Catalunya no s’han sabut armar unes relacions internacionals efectives que permetin superar les barreres que posa el govern espanyol; que el corporativisme entre estats europeus funciona; i que l’independentisme català no té recolzament internacional, ni polític ni econòmic. Triple constatació que ens condueix al que podríem anomenar la doctrina Financial Times, en referència a un editorial d’aquest diari després del 27-S: obtinguin en algunes eleccions una majoria que els doni autoritat moral per demanar un referèndum i llavors en parlarem.

Pressupostos a Barcelona

Ada Colau ja té pressupostos i socis per apuntalar el seu govern i així poder passar de les paraules als fets. És hora de plasmar la singularitat del seu projecte, en un moment en què el paper de les ciutats europees pot ser determinant per la seva força inclusiva. La CUP s’ha fet pregar, gelosa del monopoli de la radicalitat, però ha hagut d’acabar facilitant les coses, perquè no s’hauria entès que s’instal·lés en el bàndol de la reacció. I el PSC torna al govern municipal, territori genuí del seu currículum. Ara toca actuar: s’ha acabat el temps de les dilacions i dels bloquejos.

Refundació a Convergència?

Convergència està de mudança. I el soroll va creixent. Mas està de sortida i Puigdemont ja no descarta quedar-se. Per sota, les pugnes pel control del futur. I tot això en mig d’unes enquestes que apunten a l’escapada d’Esquerra Republicana. El sorpasso ja fa temps que s’hauria donat si no fos pel miratge de la llista única. Mas va trencar les fronteres culturals e ideològiques de Convergència i va tenir fugues per tots cantons. Empetitida, s’ha de refundar. Moderada i independentista a la vegada, liberal i socialdemòcrata a l’hora, massa retalls per a un sol vestit.