Anàlisi de la setmana

Barcelona

Les estelades, finalment permeses a la final de Copa

Un jutge del contenciós de Madrid ha deixat en evidència el govern del PP en la seva obsessió per criminalitzar l’independentisme. El jutge obliga a permetre l’entrada d’estelades a l’estadi perquè no són instrument de cap dels supòsits de la llei de l’esport: ni violència, ni terrorisme ni res que si assembli. Pur sentit comú, defensa elemental de la llibertat d’expressió. 350 antidisturbis, 2.500 efectius més: així blinda el Ministeri de l’Interior la final de la Copa del Rei. És la construcció de l’enemic. L’eix de la campanya electoral del PP és nosaltres i els extremistes: és a dir, tots els altres. La pretensió de no deixar entrar les estelades al Vicente Calderón era perfectament coherent amb aquest eslògan, només que invertit: l’extremista, el que busca el conflicte per apel·lar el vot de la por és el PP.

El jutge els ha deixat amb un pam de nas. La conclusió d’aquest episodi és òbvia. La qüestió catalana torna a la campanya, perquè el PP ha decidit jugar a l’aprenent de bruixot, a encendre el foc sense pensar en les conseqüències, per arrencar a la desesperada alguns vots més per salvar el camarada Rajoy. I després, tornarem al fang, al bloqueig de qualsevol via de solució democràtica per resoldre la qüestió catalana.

Gestió municipal a Barcelona

Ada Colau, que segueix un procés ascendent de construcció del lideratge, ha estat doble protagonista aquesta setmana. A les Nacions Unides, en denúncia com una vergonya la política de refugiats del Estats europeus, rellançava el paper de les ciutats, lloc d’inserció dels que vénen de fora. Barcelona ha de recuperar protagonisme com a federadora de grans ciutats. I De Blasio, com Anne Hidalgo o com el londinenc Khan, han de ser de la partida.

A Barcelona, el pacte amb el PSC, prototip de les elits que han governat la ciutat durant més de 30 anys i que Colau assenyalava com adversaris des del carrer, és una passa més en la acceptació de les contradiccions del real. 11 escons és poc per governar una ciutat cal sumar. I cal trobar qui està disposat a jugar-hi. Ara cal acabar de bastir el model. I en aquest sentit el pla de Barris que arrencarà al Besòs és capital.

'Superdissabte a Convergència'

Les primàries de Convergència per escollir el cap de llista al Congrés dels Diputats confirmen que el nacionalisme conservador necessita d’urgència un projecte autònom, capaç de generar expectatives i confiança a un sector de l’electorat, que ha viscut tants cops de volant, que ja no sap per quina carretera el porten. I Artur Mas, que treu el cap de tant en quant perquè no ens oblidem de la seva existència, no hi ajuda gaire. Podria presentar-me a unes eleccions a president d’una hipotètica república catalana. Què diu ara? A que ve fer volar coloms? No seria millor que deixés fer tranquil·lament els que manen ara, sense hipoteques amb el passat?