La Fundació Dalí matisa la sentència del Suprem
Entén que la sentència no la priva de defensar els drets d'imatge de l'artista des de la "vessant patrimonial o econòmoca".

Una imatge d'arxiu del Museu Dalí. / ACN

Girona
Segons la Fundació, la sentència dictada pel Tribunal Suprem no els priva “de cap legitimació respecte a l’explotació comercial i publicitària del dret d’imatge de Salvador Dalí” sinó que “únicament incideix en què davant d’una actuació que menyscabi o lesioni la imatge de l’artista (denigrant-lo o de manera no concordant amb la seva conducta en vida), la Fundació Dalí no podrà actuar en la seva defensa”.
Per tant, la Fundació considera que és “inexacte” dir, genèricament, que no està legitimada per protegir els drets d’imatge de l’artista perquè la sentència només entra a valorar si pot fer-ho des de la “vessant moral o constitucional” del dret d’imatge i diu que no. Per tant, argumenta la Fundació, no la priva de seguir defensant “la vessant patrimonial d’aquest dret (l’explotació comercial i publicitària)”.
Malgrat tot, la Fundació “està valorant la interposició d’un recurs d’empara” contra aquesta sentència del Suprem perquè “considera que l’encàrrec que li va fer expressament Salvador Dalí de defensar la seva memòria, inclou també la vessant moral i constitucional del seu dret d’imatge”.
Antecedents
La Fundació Gala-Salvador Dalí va denunciar el 2009 una exposició del Reial Cercle Artístic de Barcelona per fer servir el nom i imatge del pintor com a publicitat.
Els tribunals li van donar la raó en part i van obligar a aquest centre de Barcelona a retirar les obres i imatges del Dalí però van descartar que hi hagués una intromissió il·legítima dels drets del pintor com reclamaven des de Figueres per haver fet servir la imatge de Dalí sense permís.
També van desestimar la indemnització que reclamava per això la Fundació. La Fundació va recórrer aquesta decisió davant del Suprem, que ara acaba de fallar.




