El Síndic de Greuges recomana a la Paeria que compleixi la normativa i que s'adreci en català a la ciutadania

Lleida

El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafel Ribó, ha reclamat a l'Ajuntament de Lleida, que d'acord amb la Llei de política lingüística, assumeixi l'obligació de les administracions locals ''de fomentar la imatge pública i l'ús del català'' i, més concretament, ''d'emprar el català normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català''. En aquest sentit, indica que sempre que l'interessat ho demani específicament, caldrà que es reconegui i es doni compliment al dret a rebre els escrits en castellà. Pel que fa als senyals de trànsit, considera que l'ús del castellà és oportú en els casos en què la grafia catalana que acompanya el pictograma pugui comportar indefensió. La resolució del síndic arriba després d'investigar el cas plantejat pels grups municipals de CiU, ERC i la Crida-CUP sobre l'incompliment dels acords adquirits en el ple de l'ajuntament de juliol de 2015 en defensa de la normalització de la llengua catalana. Concretament, la queixa destacava els greuges detectats en l'emissió de comunicacions i la tramesa de notificacions d'ofici en forma bilingüe a la ciutadania. També denunciava la retolació bilingüe dels senyals de trànsit.

El Síndic s'ha pronunciat específicament sobre la senyalització bilingüe, mesura aprovada arran d'una moció presentada el passat mes de maig al Pla de revisió i millora de senyalització. En concret, ha defensat que la informació complementària dels senyals de trànsit estigui en la llengua pròpia, és a dir, en català, com a norma general. No obstant això, considera que cal fer ús del castellà quan la grafia catalana que acompanya el pictograma pugui comportar indefensió per a les persones.

En definitiva, es tracta de resoldre si els ciutadans poden quedar indefensos en els casos en què els pictogrames utilitzats en els senyals de trànsit són insuficients per entendre'n el significat i són completats amb un panell de text redactat únicament en llengua catalana.

Concretament, en el cas de senyals verticals de circulació de prohibició o restricció que tenen la mateixa tipologia i simbologia a tot el territori, la llegenda és complementària, però en cap cas en modifica el significat, que és inequívoc. Això, té rellevància, segons les conclusions del Síndic, perquè la transcendència anul·ladora de l'idioma emprat per complementar el significat dependrà del fet que s'hagi ocasionat indefensió, i no només perquè cal que la persona afectada la invoqui, sinó perquè, com han tingut ocasió de pronunciar-se els tribunals ''no és presumible aquesta circumstància, atesa la proximitat lingüística dels mots emprats amb els correlatius de la llengua castellana, proximitat que permet desxifrar el sentit de la inscripció''.

L'any 2010, com consta en l'Informe anual, el Síndic ja va emetre una resolució en aquest sentit, a partir d'una queixa sobre la retolació d'un senyal de trànsit per part de l'Ajuntament de Barcelona.

Amb motiu de la investigació sobre l'ús del català a la Paeria, el Síndic s'ha reunit amb els representants de tres grups municipals de l'oposició, d'una banda, i amb l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, de l'altra. Les dues parts li han facilitat tota la informació i la documentació necessàries per estudiar el cas.

La Paeria respon que ja compleixen les recomanacions del Síndic:

L'Ajuntament de Lleida ha respost a les conclusions del Síndic assegurant que ja compleixen ''totes les recomanacions'' que fa i per tant la normativa vigent. Asseguren que l'Ajuntament s'adreça a la ciutadania en català i, quan l'interessat ho demana, la Paeria s'hi adreça en castellà. Pel que fa als senyals de trànsit, se segueix ''exactament'' el que indica el Síndic.