Anàlisi de la setmana

Barcelona

Horror a Niça

Hi ha dies que l’actualitat viu a l’ombra d’una notícia que empetiteix totes les altres. L’atemptat de Niça pesa com una llosa sobre les portades dels informatius i sobre els oients. L’absurd: un camió d’alt tonatge desaforat contra una concentració massiva de caràcter festiu. L’horror: sang i mort en un lloc de vida i de glamour: la Promenade des Anglais. La proximitat: cada dia maten milers de persones a Orient Mitjà però queda lluny i no són dels nostres. Niça és a tocar. I la por: ja els tenim aquí. I en mig d’això, discursos tòpics –és insuportable la insistència en dir que estem en guerra i escassos d’informació. Sembla fins i tot que fer preguntes molesti. I allò que no es vol entendre és difícil de combatre.

Negociacions per la investidura a Madrid

Aterrant al dia a dia de les misèries polítiques hispàniques, en mig d’una negociació de govern al ritme lent propi de Mariano Rajoy, sorprèn el caràcter semiclandestí (ni imatges, ni declaracions) de la visita de Francesc Homs al president del govern. Tornem els tripijocs marca de la casa ara metamorfosejada en Partit Democràtic Català? Què té a amagar Francesc Homs? Què està disposat a pagar per tenir grup propi al Congrès dels Diputats?

Refundació de Convergència

El procés de construcció de la nova marca de la vella Convergència ha topat al registre d’Interior, per falta d’originalitat. S’assembla a molts d’altres. Però això es pecata minuta. Tres coses han quedat clares. Que el món convergent dóna per amortitzat a Artur Mas i només li concedeix el rol de rei pare, que les bases volen transmetre sensació de canvi de formes i de figures, i els que venien de l’estructura anterior han hagut de plegar veles, i que no s’acaba de tenir clar quin és l’espai que busca el Partit Demòcrata Català: independència més república: no era aquest el terreny d’Esquerra? Qui s’ocupa de l’amplia família del nacionalisme conservador?

Operació Catalunya

En mig del garbuix postelectoral, la fiscalia no veu indicis de delicte a les converses Fernández Díaz-de Alfonso. No és aquest el debat, això si un cas vindria després. El debat que toca ara és el polític: serà delicte o no, però en els principis que regeixen la democràcia, el ministre de l’Interior no pot utilitzar l’aparell d’Estat per maquinar per destruir els adversaris polítics. I això té responsabilitats polítiques, sigui delicte o no.

Messi, condemnat

El cas Messi segueix cuejant. La inversemblant campanya del Barça en defensa del jugador condemnat per frau fiscal no fa més que degradar la imatge la institució i debilitar la posició del jugador, centre de crítiques i mofes. El Barça ha posat soroll a un problema que necessitava silenci. Com ha escrit Ramon Besa: doble càstig pel jugador, el que li ve de fora i el que se li genera des de la seva pròpia casa.