JxSí i CUP acorden la via unilateral

Barcelona

Aquest acord queda plasmat en un dels punts de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent que s'aprovaran avui al Parlament, després que els dos grups independentistes -que compten amb majoria absoluta- hagin "transaccionat" les seves respectives propostes en un sol document d'onze punts.

El text del punt 7 indica textualment que "després de la fase de participació ciutadana es completarà la desconnexió amb la legalitat de l'Estat espanyol a través de l'aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament de Catalunya, un mecanisme unilateral d'exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l'Assemblea Constituent (AC)".

Aquest mateix punt finalitza el seu redactat amb una declaració de caràcter preventiu davant la possibilitat de possibles suspensions per part del Tribunal Constitucional, en indicar que "les lleis de desconnexió no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal".

Les conclusions que aprovarà la comissió, amb els vots favorables de JxSí i la CUP, indiquen que "actualment no hi ha cap marge d'acció per al reconeixement del dret a decidir del poble català a l'interior del marc jurídic constitucional i legal espanyol", per això "l'única manera possible d'exercir aquest dret és per la via de la desconnexió i l'activació d'un procés constituent propi".

"El poble català -afegeixen les conclusions- té la legitimitat per començar un procés constituent propi, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, amb el reconeixement, el suport i l'aval de les institucions catalanes".

La comissió d'estudi considera que "les experiències comparades d'altres països avalen el camí emprès per Catalunya per anar construint un model singular de procés constituent, a causa de les circumstàncies socials, culturals, polítiques i econòmiques que ens són pròpies".

Expressa, en qualsevol cas, la voluntat que el procés constituent "sigui consensuat" amb tota la societat i les institucions que l'avalen, a fi que dins d'ell hi tinguin cabuda "totes les sensibilitats ideològiques i socials des del primer moment, també a l'hora de fixar els indicadors, el calendari i totes aquelles qüestions que afectin el mètode per avançar".

En les conclusions, es defineixen tres fases que componen el procés constituent: una primera de procés participatiu, una segona de desconnexió amb l'Estat i convocatòria d'unes eleccions constituents "que conformaran una Assemblea Constituent que redactarà un projecte de Constitució", i una tercera de ratificació mitjançant un referèndum.

Es preconitza, en aquest sentit, que l'òrgan principal mitjançant el qual vehicular el procés participatiu sigui un Fòrum Social Constituent (FSC) format per representants de la societat civil organitzada i dels partits polítics.

Els resultats extrets dels treballs d'aquest fòrum constituiran, s'explica en les conclusions, "un mandat vinculant per als integrants de l'Assemblea Constituent, que els hauran d'incorporar en la redacció del projecte de Constitució".

En un altre punt, s'afirma que el Parlament "empara" el procés constituent i insta el Govern "a posar a disposició de la ciutadania els recursos que faci falta per aconseguir realitzar un debat constituent de base social que sigui transversal, plural, democràtic i obert", per a la qual cosa es crearà al propi Parlament "una comissió de seguiment del procés constituent".

A la part final de les conclusions es declara que, un cop convocada, elegida i constituïda l'Assemblea Constituent, aquesta "disposarà de plens poders" i "les seves decisions seran d'obligatori compliment per a la resta de poders públics, persones físiques i jurídiques", de manera que no podran ser "suspeses o impugnades".

També es precisa que un cop aprovat el projecte de Constitució es convocarà un referèndum constitucional i que, en el procés sobiranista, caldrà incorporar "la perspectiva de gènere d'una forma transversal".