La casa de l'esperança pels nens que pateixen càncer
La Casa dels Xuklis és un dels dos espais que hi ha a Catalunya on les mares i els pares d'infants malalts de càncer poden viure amb els seus fills mentre dura el tractament oncològic
Barcelona alberga les dues úniques cases d'acollida de Catalunya per a famílies amb nens malalts de càncer
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Barcelona alberga les dues úniques cases d'acollida de Catalunya per a famílies amb nens malalts de càncer. Són espais on els pares i mares poden viure mentre dura el tractament oncològic dels seus fills. Una d'elles és la Casa dels Xuklis, on l'Afenoc, l'Associació de Nens Amb Càncer, els ofereix molt més que un lloc on passar aquests moments difícils.
Situada a prop de la muntanya, envoltada de jardí, amb un hort i amb 25 habitacions plenes de colors per fer més suportable el tràngol. El Sergi és el pare de la Gala, una nena de 8 mesos diagnosticada d'un càncer de ronyó. "Va ser una notícia sobtada", explica, "arribes descolocat". Avui ell i la seva parella tornen a la Casa dels Xuklis, on conviuran amb 24 famílies més. Disposaran d'una habitació per ells i també de moltes zones comuns, on no només compartiran espai físic, sinó també acompanyament emocional.
"Quan obres la porta de la planta d'oncologia et cau el món a sobre... Però veus que hi ha més nens, que ho viuen amb normalitat, i amb les famílies agafes confiança... et sents més refugiat", conclou en Sergi. En molts casos, els germans també s'instal·len a la casa. Allà disposen d'una de jocs i poden participar en tallers de música, teatre o ioga. Per desgràcia, però, els moments durs també són inevitables. Rosa Casals, gerent del centre, explica que "a vegades, la Casa dels Xuklis sembla una casa de "divertimento", però quan un nen mor els moments són molt delicats".
Amb les famílies també hi conviu un equip d'atenció psicològica per fer front a aquests moments delicats. La Pepa González en forma part i descriu que aquestes situacions familiars "creen molt estrés". Per aquest motiu, que elles puguin veure "que hi ha moments per parlar i que el fet de tenir persones que les acompanyin les ajuda molt".
Res fa que marxi el neguit, però, com a mínim, la casa aporta una mica de llum a les famílies. "Hi ha nens que t'expliquen que ja s'han curat i l'equip de l'hospital és molt atent", diu en Sergi. Al final, les famílies entren i surten d'aquesta casa, però el que sempre es queda és l'esperança.
