Actualitat, amb Josep Ramoneda

Barcelona

La setmana comença a l’ombra de la declaració de Francesc Homs davant del Tribunal Suprem. La plana major de l’antiga Convergència, amb Artur Mas al davant, ha donat suport al diputat abans de l’interrogatori. Temps de paraules gruixudes: “serem jutjats per haver obeït un poble”, diu Mas. El masisme, a la baixa, vol aprofitar les cites judicials pendents per recuperar presència i fer-se sentir. I hi ha molt espai per a aquest espectacle. El govern espanyol recull ara el que ha sembrat: una estratègia consistent en donar respostes judicials a un problema polític. A qui beneficiarà la collita? Tindrà efecte com a estratègia d’intimidació o serà aliment per donar un nou impuls a l’independentisme? Diu Rajoy que ell és un extremista del sentit comú. Per exemple, quan es treu de sobre problemes polítics que té l’obligació d’afrontar posant-los en mans dels jutges.

I amb tot això, a Madrid se segueixen negant a donar resposta política a l’aposta del sobiranisme. I tanmateix, l’Observatori de la SER aporta avui una dada important: l’opció de govern que més adeptes té (un 21 per cent) és el PSOE amb el recolzament de Podem i dels partits sobiranistes. La qual cosa significa que una part important de la ciutadania no se sent concernida pels tabús imposats per PP, Ciutadans i el propi PSOE: que Podem i els sobiranistes no poden entrar a cap combinació de majoria de govern. Uns s’aferren a la democràcia exclusiva, però molts ciutadans, com han demostrat amb el seu vot, volen una democràcia inclusiva.

Quants països hi deu haver avui en què la majoria dels seus ciutadans es digui satisfet de com van les coses? De moment en coneixem un, el País Basc. Segur que la fi de la violència i un règim econòmic excepcional hi tenen molt a veure. No és estrany que el president Urkullu, en entrevista a La Vanguardia, aconselli els catalans que evitin el frontisme. I digui que la unilateralitat no és el camí, perquè Europa no l’acceptaria.

Mentrestant aquí segueix el debat sobre el full de ruta. Ara encallat en com i quan ha de ser el referèndum. La promesa de la culminació del procés es combina amb apel·lacions a la prudència i al sentit del que és possible. I a Madrid per comptes d’aprofitar-ho segueixen amb la sordesa crònica. Volen la tensió. Fins quan? Segueixen pensant que la via de la tensió i la repressió és camí adequat per esgotar el sobiranisme? Fins on estan disposats a arribar?

Ximo Puig i Carles Puigdemont celebren a Valencia el retrobament institucional entre Catalunya i el País Valencià. Ha estat necessari que el PP perdés el poder per poder normalitzar els relacions i treballar junts. El ressentiment contra el catalanisme ha estat referència ideològica de la dreta valenciana. A l’agenda un tema etern: el corredor mediterrani. Un tema sempre pendent que expressa com cap altre les injustícies derivades d’un poder espanyol de cultura centralista incapaç d’optimitzar les potencialitats de les economies perifèriques.