Lleida viu la Diada més multitudinària

Lleida

El toc de festa de les campanes de la Seu Vella de Lleida han anunciat a la simbòlica hora de les 17.14 l'inici de l'acció multitudinària d'aquesta Diada en que, segons l'organitzaicó (Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana) ha aplegat 120.000 persones mentre que la Guàrdia urbana rebaixa la xifra a 30.000.

A toc de campana s'ha iniciat l'acció reivindicativa amb la lectura d'un manifest a càrrec de l'escriptora Maria Barbal, i, a continuació, ha sonat una melodia que marca el ritme de la 'performance', primer a la capital de Ponent, i de forma encadenada a Berga, Salt, Tarragona i Barcelona.

L'escriptora Maria Barbal ha recordat que "estem a punt de construir l'anhelada República catalana", un "somni" que traspassa línies de frontera" i ha fet una part del seu parlament en aranès.

 "Compartim un desig comú de llibertat per fer un territori sostenible , equilibrat, sensible, format per persones que ens estimem i que respectem aquesta terra", ha seguir l'escriptora pallaresa, que ha afegit que "la volem veure i viure lliure i prospera".

Barbal ha concretat per què ha de servir aquest nou estat i assegurat que "ara mes que mai, és a les nostres mans, construir amb els nostres recursos i amb el nostre esforç una república on desenvoluparem les infraestructures necessàries en sectors tan diversos com energia, gestió de l aigua i transports". Una república, ha dit, que ha de tenir "veu pròpia a Europa per defensar tots els interessos dels catalans" i que ha de servir per "aconseguir la igualtat i la llibertat de les persones, la cohesió social i l'equilibri territorial".

 Durant el matí, han anat arribant fins al Camps Elisis, la seixantena d'autocars preparats des de diferents punts d'aquestes comarques lleidatanes. Centenars de persones han arribat a Lleida a través de les 5 marxes convocades: dues a peu des de Juneda i Almenar, una caminada també des d'Almenar, una concentració motera a primera hora del matí per escalfar la ciutat i l'última en arribar, la tractorada.

Una vintena de tractors han sortit d’Aitona fins arribar a la ciutat de Lleida i situar-se al Pont Vell, just darrera de l’escenari central.

A falta de dades definitives tot apunta a que ha estat la mobilització més gran de la ciutat, superant en número de participants la manifestació de condemna de l’assassinat de Miguel Ángel Blanco, al 1997; la de NO a la Guerra d'Iraq de 2003 o les 35.000 persones que va congregar la protesta pels atemptats d'Atocha a Madrid, al 2004.

Els manifestants han estat citats a la llera del riu Segre, en l’espai que va des del Pont Vell fins poc després de la passarel·la del Liceu Escolar, pràcticament a tocar del Pont de la Universitat. Són 10 trams, que corresponen a les 10 comarques lleidatanes citades en aquest acte: Segrià, Noguera, Pla d'Urgell, Urgell, Segarra, Garrigues, Pallars Jussà, Val d'Aran, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça. Els veïns del Solsonès i l’Alt Urgell estan convocats a Berga, un altre dels cinc punts de la manifestació independentista descentralitzada d’enguany.

Les cinc ciutats de la mobilització de la Diada simbolitzen un dels valors de la República Catalana. En el cas de Lleida, és l'equilibri territorial, amb un punt groc que representa un camp segat i un sol. És el país amb una immersa diversitat de territoris, paisatges i necessitats que fa present l'equilibri territorial, la pagesia.

Des de primera hora de la tarda i fins les 19 hores aproximadament s'han anat aplegant a la canalització els participants a la manifestació de Lleida. Els voltants del riu Segre s'han omplert de gom a gom.

Diferents grups de persones, com un col.lectiu de Linyola, que participen a la Diada 2016 a Lleida porten estelades identificatives per participar a la manifestació.

Els lleidatans que participen a la manifestació de Lleida mostraven els seus punts del batec i alguns els utilitzaven per cobrir-se el cap,  ja que el sol que queia era de justícia.

S'han utilitzat diferents mitjans per arribar a Lleida per la manifestació. Des d'Aitona ho han fet en tractor. Han omplert el Pont Vell de la capital del Segrià.

L'escriptora de Tremp, Maria Barba, a SER Catalunya, ha anunciat què diria al manifest i ho ha resumit amb aquesta frase: "Com volem que sigui el territori quan sigui una República", ha dit.

El president del Pacte pel Dret a Decidir, Joan Rigol, a SER Catalunya, ha afirmat que si s'arriba a una declaració unilateral d'independència serà pels "murs" que ha posat Madrid al diàleg, mentre que el diputat del Partit Demòcrata Català, Francesc Homs es mostrava escèptic a que Madrid digui sí a fer un referèndum, com ha ofert de nou Carles Puigdemont.

Des de Barcelona, on s'ha fet el batec conjunt a tot el país, el cineasta Pere Portabella assegurava: "Mai haviem arribat tant lluny ni tant a prop".

Des de Salt, el president Carles Puigdemont ha assegurat que "Catalunya ha tornat a fer història" i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, des de Tarragona, ha indicat que "hem tornat a ser exemple" pel món.