Miquel va modificar la titularitat de part del seu patrimoni mentre era a la presó
Hauria posat a nom de la seva dóna i els seus fills les societats offshore que tenia per evitar el bloqueig del seu patrimoni per part de la Justícia. Així ho recull l'aute de processament fet per la Batlle Canòlich Mingorance al qual ha tingut accés la Cadena SER
Arxiu (ANA)
Andorra la Vella
L'ex conseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, va modificar la titularitat de les seves societats offshore a favor de la seva dona i els seus fills mentre estava a la presó per evitar el bloqueig del seu patrimoni per part de la justícia. Així figura en l'aute de processament de la batlle Mingorance on també s'indica que a causa d'aquest fet el Tribunal de Corts desconeix el patrimoni real de l'únic ex directiu de BPA empresonat i pel qual es demanarà una pena indeterminada però s'apunta que serà "molt important".
La batlle instructora del cas al·lega a l'escrit al que ha tingut accés la Cadena SER que Joan Pau Miquel disposa de la majoria del seu patrimoni fora d'Andorra, "en societats de jurisdiccions offshore, sota la titularitat fiduciària panamenya FEYMAN INVESTMENTS CORP", de les quals només figuren com a titulars la dona i els fills de Miquel, havent efectuat els canvis mentre estava a la presó.
La batlle creu que l'ex conseller delegat de BPA utilitzava aquestes societats pantalla en l'entramat de blanqueig detectat a BPA i pel qual li demana una pena "molt important". Segons l'aute, Miquel controlava tot l'entramat de les compensacions, a través de les quals les màfies de Gao Ping i Petrov blanquejaven els seus diners.
Ell mateix executava compensacions perquè els seus comptes estaven al marge dels mecanismes de control del banc. Segons consta a l'escrit de la batlle, Miquel va realitzar compensacions amb Rafael Pallardo, el testaferro de Gao PIng, per valor d'1'3 milions d'euros entre el 2009 i el 2010.
Segons consta en l'aute, Joan Pau Miquel no va informar mai al Comitè d'Auditoria i Control, del qual formaven part els germans Higini i Ramon Cierco, dels dubtes sorgits pel risc de les compensacions i pel "volum d'ingressos en efectiu que estava acceptant a Pallardo". De fet, la Batlle conclou que Joan Pau Miquel, juntament a Santiago de Rosselló, “havia creat una estructura de control aparent, sense efectivitat, en la que intervenia a tots els nivells, neutralitzant les alarmes si era necessari doncs conserva en tot moment el domini i el coneixement de la situació de risc del banc".
