Boom de l'alimentació ecològica
La facturació ha crescut un un 40% els últims dos anys. El creixement no amaga, però, els alts costos d'agricultors i ramaders a l'hora de canviar el seu sistema de producció
Reportatge: La facturació de la producció ecològica augmenta un 40% els últims dos anys
02:56
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/370RD010000001125331/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
públic ob
En els últims dos anys, la facturació dels productors ecològics ha augmentat un 40%, i si ens fixem en els últims sis anys, veiem com aquesta dada s'ha multiplicat per sis. Són unes dades que il·lustren el boom dels productes ecològics a Catalunya però, que no amaguen els esforços que han de fer els agricultors i ramaders que es volen sumar a la producció ecològica.
El creixement del sector és indiscutible. En deu anys, el nombre de productors s'ha triplicat, passant de poc menys de 1.000 operadors -que són els agricultors i ramaders, les empreses elaboradores i el comerç en última instància- a 3.014, de l'any 2015. El president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, Daniel Valls, destaca que "en els darrers temps, hem tingut cada any un increment molt improtant -d'entre un 10% i un 12%- d'inscrits, d'agricultors i ramaders, que s'han apuntat al consell.
El vi i l'oli d'oliva són els productes ecològics més cultivats, amb el 60% del total de superfície agrícola ecològica de Catalunya. Jaume Magrans, agricultor de l'empresa AGRIMA, forma part de la tercera generació de la família que cultiva verdures d'horta a la zona de Castellbisbal. L'any 2007 va decidir passar de la producció convencional a l'ecològica perquè "pensàvem que, amb els preus ridículs de Mercabarna, no es donava prou valor als nostres productes, i al conèixer aquesta opció vam creure que recuperàvem aquest valor". Magrans afegfeix que un té la consciència més tranquil·la: "saps que el que produeixes és net i que no hi afegeixes cap producte químic".
El pas d'una producció a l'altra, però, no és fàcil. Un agricultor necessita més personal i, alhora, està més exposat al creixement de fongs. Un ramader ha d'adaptar les seves instal·lacions per millorar la qualitat de vida dels animals. Les subvencions europees ajuden, en part, a mitigar els anys de conversió o el lucre cessant, però tot i això, els alts costos d'aquest tipus de producció, fan difícil de mantenir-la. El preu del pinso n'és només un exempe, tal com apunta Jordi Carbonell de la Ramaderia Can Pernam de Camprodon: "si no hi ha la prima de l'engreix, la cosa està fotuda... perquè els costos pugen a més del doble que la producció convencional. En canvi, la carn no la vens al doble... i amb aquests marges tant petits no hi guanya ni la carnisseria, ni nosaltres".
L'últim pas en tota la cadena és el de la venda. Segons un baròmetre de la Generalitat del 2015, els consumidors són, en el 61%, els joves. Eva Villamayor, responsable de màrqueting i comunicació de Veritas, coincideix amb aquest diagnòstic: "gent jove o parelles amb fills és un públic objectiu molt important; i mares embarrassades en moments d'alletament, també". Quan aquesta cadena de supermercats va començar l'any 2002, el 70% eren productes d'importació. Ara, el 70% són productes catalans. Una xifra més que evidencia l'augment de la producció ecològica.
