Cristopher Walken: “No em documento per preparar els personatges”

Barcelona

Va ser el germà amb tendències suïcides de Diane Keaton a Annie Hall , va guanyar un Òscar jugant a la ruleta russa amb Robert de Niro a El Cazador, va sorprendre ballant claqué i fent un streaptease a Pennies from heaven i en un videoclip de Spike Jones. ens va aterrir a La Profecía, amb les dents afilades de Sleepy Hollow i com a mafiós de Amor a Quemarropa o El funeral . En va tenir prou amb 4 minuts per donar credibilitat a la historia rocambolesca d’un rellotge a Pulp Fiction. És el dolent de Batman, un dels 7 psicòpates i El rei de Nova York..

Ha treballat amb Clint Eastwood, Cronenberg i Spielberg. És Christopher Walken ,una llegenda de l’actuació ha seduït Sitges. Especialitzat en atemorir amb la mirada , els ulls blaus translúcids de Christopher Walken de 73 anys impacten quan ets a prop. Tot i haver estat vinculat a l’Actors Studio diu que era un bon lloc per lligar però no creu que es pugui ensenyar a actuar, pensa que és una cosa que has de sentir a dins. De jove feia molta investigació per preparar els seus papers, coneixent gent peculiar, però creu que allò no li portava res de bo i ja no ho fa. Creu que tot és al guió i memoritza els seus papers mentre cuina repetint les frases fent diverses veus “A vegades faig veure que sóc l'Elvis.. o Bugs Bunny... o Woody Allen... sóc un imitador terrible, o sigui que si imito algú, ningú no se n'adona. Però això em proporciona alguna cosa per pensar i concentrar-me. I faig el mateix amb cada guió, el repeteixo i repeteixo fins que em queda fixat al cervell sóc lent memoritzant”

No es decanta per cap personatge de la seva carrera però diu que li agrada veure les seves pel·lícules per poder corregir el que fa, ha destacat que encara li recorden i El rei de Nova York de Abel Ferrara que van rodar en condicions precàries portant al roba de casa. Christopher Walken creu que els moments més brillants de les actuacions acostumen a ser inesperats. “ en les pel·lícules sempre hi ha un element de sort, la càmera és allà mirant-te i alguna cosa màgica passa. Quan llegeixo un guió penso aquesta serà una gran escena I quan la rodo penso que és important. Però sovint no és aquella escena en absolut, és alguna cosa que no havia vist al guió, alguna cosa de veritat ,real, alguna cosa que és viva i penso que això és el que busquen els directors, busquen aquests accidents” .

El monòleg de Pulp Fiction tenia 8 pàgines i el nen que l’havia d’escoltar es va avorrir de seguida i per això van decidir enviar-lo a casa i va actuar directament a càmera. Walken viu al camp i no acostuma a viatjar gaire excepte per rodar amb Sitges ha fet una excepció.