A Lausana va començar tot

Barcelona

També per a l'esport espanyol, que va veure com aquell 17 d'octubre de 1986 començava un camí de suport que el portaria a guanyar les 22 medalles aconseguides a Barcelona'92, una xifra que ja no s'ha superat posteriorment.

Però sobretot per a Barcelona, que des d'aquell dia de nominació se situava al mapa del món gràcies a un trident magnífic amb Samaranch, Maragall i Abad. També va ser importantíssima la contribució de Leopoldo Rodés i Narcís Serra.

L'anunci de Samaranch que el món atorgava la seva confiança a Barcelona va suposar una jornada d'afirmació col·lectiva. Tot d'una vam saber que ens reconeixien per emprendre un projecte que va significar per a Barcelona un salt de dècades, una Barcelona amb Samaranch, Maragall i Abad al capdavant que va tirar del carro en una Espanya que fins feia 4 dies encara superava el cop d'Estat però que, com Barcelona i Catalunya, es va beneficiar molt d'aquell gest de confiança. Va ser finalment el consens que avui trobem a faltar el que va il·luminar l'èxit dels Jocs de Barcelona.

D'entrada, no ho va veure clar ni la UCD, ni el PSOE ni Pujol. Hi ha qui diu que tot va començar a canviar quan Narcís Serra va posar a Maragall en un vol que portava el Rei a Nova York el 13 de desembre de 1983: "vuit hores de viatge perquè Maragall li expliqués el projecte!"

L'empenta de Maragall i l'operació de Samaranch, que li va dir al COI que l'elecció de Barcelona era per a ell una qüestió de confiança, confiança a la qual es va saber respondre després d'aquella jornada inoblidable -avui fa trenta anys- d'explosió d'alegria als carrers de Barcelona, de manifestació de goig espontània a la Plaça de Catalunya, i gran rebuda a Maragall al seu retorn de Lausana on va començar tot.