El PSC vol que el nou Estatut no necessiti l'aval del Congrés
A la proposta de resolució sobre federalisme que es votarà al congrés socialista del 4, 5 i 6 de Novembre, els de Miquel Iceta proposaran que el Tribunal Constitucional tingui menys control sobre els estatuts autonòmics, que passarien a considerar-se "Constitucions de la Comunitat Autònoma"
La proposta de desenvolupar elements de la declaració de Granada va ser una de les reclamacions que va fer Núria Parlon quan era candidata a dirigir el PSC / TONI ALBIR (EFE)
Barcelona
Després de la polèmica sentència de l'Estatut del 2010, o de la retallada que va patir després de la negociació amb l'Estat, el PSC aposta per fer canvis substancials al model actual en el marc de la seva reforma federal. Si els seus plans tiressin endavant, l'Estatut deixaria de ser una llei orgànica i es consideraria com una mena de Constitució de les Comunitats Autònomes. A més, el text no hauria de passar per Madrid per la seva aprovació i l'Alt Tribunal no tindria tant poder per retallar-lo.
Tal com va avançar SER Catalunya, a la proposta sobre federalisme que es votarà al Congrés del PSC, els socialistes defineixen la declaració de Granada (és a dir, la proposta de reforma federal acordada al 2013 amb el PSOE) com un "magnífic punt de partida" i en desenvolupa certs aspectes, com reclamava Núria Parlon durant les primàries.
Per exemple, es concreta que el Senat es convertiria en un Consell Federal per on haurien de passar "les lleis bàsiques de l'Estat" i que estaria integrat per representants dels governs autonòmics. D'entrada, tots els territoris tindrien dret a tres seients i se sumaria un més per cada milió d'habitants.
A més, el document també obre la porta a que aquest Consell Federal participi de la designació dels membres del Tribunal Constitucional.
"El TC ha estat superat per la quantitat de conflictes de competències, recursos d’inconstitucionalitat i fins i tot qüestions d’inconstitucionalitat de base competencial, i convé corregir les causes d’aquesta situació", constaten els ponents.
Els socialistes també aposten per incloure a la nova Carta Magna els principis que han de guiar el sistema de finançament de les comunitats, entre els quals s'inclou el de l'ordinalitat, és a dir, que les autonomies que més diners aporten a la caixa comú han de ser també les que més en rebin. També es recullen els principis "d'autonomia financera, suficiència i solidaritat".
Al document es defineix Espanya com un "Estat federal integrat per nacionalitats i regions" i demana que la Generalitat tingui una "posició singular" dins el conjunt de les institucions de l'Estat.
L'objectiu final de la reforma de la Constitució ha de ser, segons el PSC, resoldre els conflictes competencials "amb regles clares", que les comunitats tinguin més presència als òrgans estatals i reconèixer el caràcter "plurinacional, pluricultural i plurilingüístic" d'Espanya.
