De Rita Barberá

Valencia

De Rita Barberá

No entraré en les eixides de to d'ahir d'aquells que intentant tapar la seua mala consciència buscaven culpables per tot arreu de la mort de la mateixa Rita Barberá a la que públicament havien negat i havien expulsat del seu partit. No entraré en l'actitud de Unidos Podemos que va confondre política i sentiment i no respectà el minut de silenci al congrés. No entraré. Preferisc quedar-me amb la Rita Barberá que es reivindicava com a periodista sempre que podia tot i que feia dècades que no ho era tot i que arribà a no respectar el treball periodístic si era crític. Preferisc quedar-me amb la seua referència. La Rita fallera i contenta del caloret i la Rita fosca i trista de Imelsa. Vint-i-quatre anys d'alcaldessa donen per a molt de roín si, però també de bo. Preferisc quedar-me amb la persona, amb les seues coses, per damunt de qualsevol altres condicionants siguen els que siguen en positiu i en negatiu. Ara no toca. Descanse en pau, Rita Barberá.