La química més educativa
Entrevistem a Víctor Molina, tècnic del Projecte APQUA, que busca ensenyar ciència i química amb una metodologia educativa innovadora, basada en la investigació guiada.
Tarragona
APQUA és un projecte educatiu de culturització científica del Departament d'Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que té com a objectiu principal aconseguir que el públic no especialitzat tingui informació sobre la ciència i comprengui com aquesta interacciona amb nosaltres i el medi en que vivim.
La metodologia didàctica d'APQUA, basada en la investigació guiada, encaixa amb la recomanació de la Comissió Europea sobre la necessitat de millorar les metodologies en l'educació en ciències, per tal d'incrementar el nombre de vocacions científiques i promoure així la capacitat d'innovació i investigació.
Cedida
Cedida
Enguany, i en el marc de la Setmana de la Ciència, han dut a terme diversos tallers a les escoles, destinats a alumnes de diverses escoles, per fer-los créixer la inquietud al voltant de la ciència i la química. Entrevistem a un dels seus responsables, Víctor Molina.
Podem dir que vivim envoltats de química?
Totalment... nosaltres mateixos som química. Som productes químics i totes les reaccions que tenen lloc al nostre cos són bioquímiques.
A qui s'adreça el projecte?
APQUA està destinat a l’educació científica. Bàsicament als alumnes de primària o secundària, però també tenim un apartat dedicat als adults. Organitzacions o entitats que vulguin aprendre’n. De fet, també els professors de les escoles són públic objectiu de les nostres activitats.
I quin paper teniu durant la Setmana de la Ciència?
Durant tota la Setmana de la Ciència, per Sant Albert, el 15 de novembre, fem diverses activitats al Campus Sescleades de la URV i hem rebut més de mil alumnes durant aquests dies.
Cada dia rebem quatre grups d’entre 50 i 70 alumnes i els proposem dues activitats. Enguany n’hem tingut sobre ADN, sobre la quantitat de vitamines que hi ha als sucs de fruites... els proposem un repte i els nostres estudiants els guien.
En el cas de l’ADN? Què heu fet?
Nosaltres ho hem fet amb un plàtan, però es pot fer amb qualsevol ésser viu. Trenquem la membrana de la cèl·lula amb sabó, qualsevol sabó comercial, i després, amb un alcohol fem que s’obri la cadena d’ADN.
És molt espectacular perquè no sembla que es pugui fer i és impressionant quan ho veus.
Ells mateixos van fent la pràctica, i els nostres estudiants els ajuden.
En aquests tallers es treballa amb seguretat...
Evidentment. No treballem en un laboratori però sempre s’ha de garantir. Mai utilitzem productes perillosos però sí que se’ls explica com i de quina manera s’ha de treballar de forma segura, seguint els procediments i les normes de seguretat que regeixen un laboratori.
No només per les persones, sinó també pel medi ambient. Alguns materials o substàncies amb els que treballem poden ser perjudicials però si els utilitzem adequadament no hi ha d’haver cap risc ni per les persones ni per l’entorn.
I l’electrodeposició? Què és?
És un tractament... a veure... tenim ions positius dissolts en aigua, i amb un coure, amb un clip, els donem un petit corrent elèctric. Aquests ions positius sobre la dissolució es dipositen sobre el clip... Es fa una petita pel·lícula fina sobre el material que permet aïllar-lo, per exemple, d’erosions.
I la gent com ho veu? Tenen oportunitat de repetir?
La gent surt molt contenta, i malauradament no podem repetir a tothom qui voldria. Aquesta és la tercera edició i la voluntat és repetir-ho i arribar a més alumnes. També depèn dels centres i si els professors estan interessats...
