El Suprem manté Oriol Junqueras a la presó

Madrid

La sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem ha decidit, per unanimitat, rebutjar la petició d'excarceració de l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya. La Fiscalia havia demanat que es confirmés la seva situació de presó provisional sense fiança, després d'escoltar les seves explicacions en què, entre altres coses, s'ha definit com un "home de pau". Entre altres coses, els jutges entenen que no hi ha cap garantia que, després d'haver sortit elegit el 21 de desembre, la seva activitat política "s'orienti precisament a abandonar la idea d'una proclamació unilateral d'independència que arribés efectivitat" i que es troba en "una posició preponderant respecte de les decisions a prendre en relació a aquesta qüestió".

La decisió dels jutges confirma per tant la decisió presa pel jutge Pablo Llarena el passat quatre de desembre de mantenir entre reixes, amb el vistiplau de la Fiscalia que ahir va demanar desestimar aquest recurs del número u de la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per a les eleccions de demà.

En el seu acte, els jutges expliquen que "defensar una tesi o opció política segons la qual s'ha d'establir la independència d'una part del territori nacional, és legítim", i que en aquest cas "no es pot parlar de presos polítics, ja que ningú és perseguit per defensar una idea ", acusant Junqueras d'haver anat" molt més lluny "i assenyalant que, juntament amb la resta del Govern destituït," s'han alçat contra l'Estat espanyol, contra la Constitució, contra l'Estatut d'Autonomia d'aquesta comunitat i contra la resta de l'ordenament jurídic ".

Els tres magistrats, que han dictat la resolució per unanimitat, avalen l'acusació per un delicte de rebel·lió i asseguren que "l'acceptació del pla incloïa l'acceptació de previsibles i altament probables episodis de violència per aconseguir la finalitat proposada", referint-se al referèndum il·legal l'u d'octubre i assenyalant que "un sistema democràtic no pot sostenir-se l'existència d'un suposat dret al vot fora de qualsevol via legal".

El 20-S i el 21-D

Els magistrats reconeixen que "és cert que no consta que el recurrent hagi participat executant personalment actes violents concrets" ni que "donés ordres concretes en aquest sentit" però que "ha impulsat als partidaris de la seva posició a mobilitzar públicament, ocupant espais públics, amb la finalitat de fer efectiva la declaració unilateral d'independència ". Com vicepresident de la Generalitat, diu el Suprem, Junqueras "no podia ignorar que impulsant els seus partidaris a mobilitzar-se contra l'Estat, els estava impulsant també a enfrontar-se físicament amb les forces que pretenguessin el compliment de les normes d'aquest Estat".

Els jutges rebutgen que el fet d'haver estat a la presó li hagi impedit participar en les eleccions del 21 de desembre: "El recurrent va concórrer a les eleccions, va poder votar i ha resultat elegit", recorden, afegint novament que està acusat d'uns delictes que no són "delictes polítics que permetin qualificar al recurrent com un pres polític".