Els lletrats del Parlament rebutgen la investidura a distància de Carles Puigdemont

Barcelona

Els lletrats del Parlament han rebutjat en el seu informe jurídic la possibilitat que Carles Puigdemont pugui ser investit de forma telemàtica o delegada, ja que han deixat clar que la investidura ha de ser amb participació "directa i personal" del candidat.

L'informe, sol·licitat per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a petició del PSC, i que no és vinculant, està signat per tots els lletrats del Parlament, entre ells el secretari general, Xavier Muro, el lletrat major, Antoni Bayona, i sis juristes més, entre els quals hi ha Joan Ridao, exsecretari general d'ERC.

Els lletrats al·ludeixen a la part final de l'escrit a la investidura del President de la Generalitat, sobre la que introdueixen "anàlisis preliminars", malgrat que Forcadell no els havia demanat explícitament posicionar-se sobre aquesta qüestió i havia deixat la decisió de sol·licitar un informe al respecte en mans de la Mesa que sorgís un cop es constitueixi el nou Parlament.

Però en l'apartat sobre supòsits de delegació de vot, els lletrats aprofiten aquest punt per fer referència també a quins debats tenen una "naturalesa especial" que requereixen que un diputat concret "hi ha de participar necessàriament", com per exemple "la investidura, la moció de censura i la qüestió de confiança".

Segons els juristes del Parlament, el reglament i la Llei de la Presidència de la Generalitat evidencien que els esmentats debats, "sense la participació directa i personal del candidat o del president, mancarien d'un element essencial del procediment, sense el qual no podria complir la seva funció estatutària i reglamentària".

Els lletrats remarquen que una investidura va més enllà d'un "acte de mera ratificació o confirmació d'una persona com a president" i suposa "propiciar un diàleg" entre el candidat i la resta de diputats perquè el primer aconsegueixi el suport necessari.

No només incideixen en la "interpretació gramatical" de les normes parlamentàries i legals, que segons el seu parer ja pressuposen la presència del candidat "davant" de la Cámara, sinó que també veuen "imprescindible" l'assistència dels protagonistes del debat i el compliment dels principis parlamentaris d'"oralitat, contradicció directa i la garantia del principi d'immediatesa".

"És a dir -conclouen-, tot això sense cap mitjà interposat ni substitució de la persona que ha de ser el principal protagonista d'acord amb la llei i el reglament".

Finalment, l'informe es posiciona sobre la sessió constitutiva i el "quòrum d'assistència" per a l'elecció de membres de la Mesa, després que des de l'independentisme s'estudiés bloquejar l'esmentada sessió evitant que es presentessin els seus 70 diputats, sota la premissa que, segons l'article 89 del reglament, "per adoptar acords vàlidament" hi han d'assistir la majoria absoluta dels diputats.

Però l'informe posa èmfasi a dir que l'"excepció" a aquest article és precisament la sessió constitutiva, que per la seva "singularitat" i per venir "predeterminada" pel decret de convocatòria electoral, la seva realització "no pot ser evitada per la inassistència d'una part dels membres del Parlament, encara que constitueixin la majoria absoluta".

"Especialment, quan es constati que aquesta falta de quòrum no es produeix per causes extraordinàries o objectivament justificades, sinó que obeeix a una voluntat d'interferir en la constitució i el normal funcionament del Parlament", apunten, advertint que un bloqueig intencionat podria ser un "frau de reglament".