"És hora de negociar"
Carles Puigdemont, a Copenhaguen, augura que aviat hi haurà un Govern a Catalunya i acusa Mariano Rajoy de "violar els drets fonamentals" dels catalans

Carles Puigdemont, durant el seu discurs a la Universitat de Copenhaguen / Ricardo Ramirez (EFE)

Copenhague
L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha afirmat avui que "malgrat les amenaces de Madrid" les forces independentistes formaran aviat un nou govern i ha estimat que "és hora de negociar, acabar la repressió i buscar una solució política" al conflicte.
"Madrid necessita reconèixer que les forces independentistes van guanyar les eleccions que va convocar Rajoy i el govern il·legítim de Madrid sobre Catalunya ha d'acabar", ha manifestat Puigdemont, fugit de la Justícia espanyola i acusat dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació per liderar el procés que va acabar amb la declaració unilateral d'independència el passat 27 d'octubre.
En un discurs en anglès a la Universitat de Copenhaguen, en la seva primera sortida de Bèlgica des que va fugir d'Espanya, Puigdemont ha posat en valor el resultat dels comicis autonòmics del 21 de desembre i ha advertit que dir als catalans que no poden elegir el seu govern significa "que no hi ha democràcia a Catalunya, que votar en unes eleccions és inútil".
"El que està en joc és la idea de democràcia a tot Europa, no només al meu país", ha subratllat davant una sala abarrotada.
Puigdemont ha opinat que el 21 de desembre el poble de Catalunya va enviar un missatge al món -"no ens rendirem davant el totalitarisme"- i ha confiat que "un dia no gaire llunyà" prevalgui la voluntat del poble català i sigui capaç de comptar amb un estat com el danès.
L'expresident català ha assegurat que la gran majoria dels catalans són "encara proeuropeus", però ha advertit que no poden tancar els ulls davant els "errors" de la UE, a les institucions de la qual ha acusat d'usar diferents estàndards segons els països.
Puigdemont ha acusat també el president del Govern espanyol de "violar els drets fonamentals" dels catalans i s'ha preguntat si la "cobertura" que li han donat les institucions comunitàries té a veure amb el fet que els seus dirigents siguin de la mateixa família política.




