La DGAIA admet que falten més recursos per atendre els extutelats
La Generalitat respon a Girona Acull que ja hi ha en marxa una taula institucional per atendre l’emergència “excepcional i de país” que suposa l’arribada de menors estrangers no acompanyats.
L'ajuntament de Girona s'afegirà "properament" a la taula de coordinació
ACN
Girona
Des de la Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) no han volgut fer declaracions, però expliquen a través d'un comunicat que treballen per elaborar un Pla Integral d’Acció i ja han creat una taula específica amb les institucions per afrontar “l'emergència” que suposa l'arribada de menors estrangers no acompanyats a Catalunya (ara mateix n’hi ha 1.153 --la majoria són marroquins i tenen entre 15 i 17 anys--).
La plataforma Girona Acull reclama a la DGAIA i a l'Ajuntament "solucions urgents" pels 30 joves extutelats per la Generalitat que ara viuen al carrer. La DGAIA admet que és un “problema excepcional i de país” i expliquen que a Girona ja fa “més de tres mesos que es fa una taula de coordinació per combatre la crisi migratòria” a la qual properament s’hi afegirà l’Ajuntament.
“Els joves que han arribat darrerament tenen un perfil molt diferent” del que atén la DGAIA puntualitzen i afegeixen que aquests joves necessiten una atenció més encaminada a potenciar l’emancipació i trobar feina.
Trobar un sostre, formació i feina
Una de les necessitat més urgents és trobar un sostre pels extutelats que viuen al carrer. La DGAIA reconeix que “malgrat els esforços” per a ampliar places en pisos per a majors de 18 anys encara “calen més recursos”. Ajudar-los a trobar feina també és important, a part de l’assessorament que fa la DGAIA a través de l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat, estudien incloure aquests nois als programes de Garantia Juvenil a través del SOC. Però, recorden que la participació en aquests recursos i l'èxit depèn de la implicació i predisposició dels joves.
La Generalitat admet que s'ha de millorar la tramitació de la documentació, l’obtenció del permís de residència i de treball. Això, recorden, depèn en gran part del govern de l'estat.
Molts dels joves compleixen 18 anys i surten dels centres d’acollida sense tenir el permís de residència i sense permís no poden accedir a determinats serveis. Tampoc poden cobrar les prestacions econòmiques que corresponen als extutelats sinó tenen un compte corrent. Per obrir-ne un cal un NIE i molts joves tampoc en tenen. La DGAIA explica que estan negociant amb els bancs perquè acceptin obrir comptes corrents sense NIE si l'afectat acredita que està tramitant la sol·licitud de documentació.
