Mor Rosa Ferrer

Andorra la Vella

La política i advocada Rosa Ferrer Obiols ha mort aquest dissabte al seu domicili de la Margineda als 57 anys a causa d'un càncer.

L'excònsol major de la capital, exconsellera general i exministra de Salut ha lluitat els darrers mesos contra la malaltia després d'haver abandonat la política ara fa dos anys en dimitir com a ministra de Salut del darrer Govern Martí.

La mort de Rosa Ferrer ha causat una profunda commoció al món polític en general i a la capital en particular. El comú d'Andorra la Vella oneja des d'avui la bandera a mig pal en senyal de dol.

La vetlla serà aquest diumenge i dilluns al tanatori de la capital i la missa funeral, a l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella aquest dilluns a les 4 de la tarda.

De la capital va ser escollida consellera general dos mandats i cònsol major també dos mandats.

De llarga trajectòria política, que arrenca el 1983, destaca la seva presència en la primera legislatura postconstitucional, del 1994 al 1997, amb Nova Democràcia, al costat de Jaume Bartumeu, Jordi Cinca i Xavier Mora, un mandat en el què es l'única dona.

Participa activament en el desplegament de les primeres lleis que deriven del nou ordre constitucional com la que regula el sistema educatiu. Es secretària de Sindicatura i representant de les dones parlamentàries a la Unió Interparlamentària. També participa a la conferència internacional de dones de Pequín organitzada per Nacions Unides el 1995.

El 1997 repeteix com a consellera general amb Jaume Bartumeu, de nou amb Nova Democràcia, mandat en la què es presidenta de la comissió d'Economia. El 2001 perd les eleccions per la parroquial d'Andorra la Vella a favor de Pere Cervós, qui va ser ministre del govern liberal de Marc Forné durant dos mandats.

Els anys següents participa activament en la fundació i impuls del Partit Socialdemòcrata del què arriba a ser la Secretària d'Organització, període en el què contribueix a la seva inclusió a la Internacional Socialista. Amb el PS torna a ser escollida consellera general per Andorra la Vella el 2005 en una sonada victòria contra l'aleshores cap de Govern, Marc Forné, qui ja no pot tornar a repetir com a líder de l'executiu però sí com a conseller general per la territorial de la capital.

La seva victòria però no es suficient perquè el PS governi: obté 12 diputats i es converteix en alternativa real de Govern.

Durant aquest període presideix la Comissió Legislativa d'Exteriors i coordina la campanya del Consell d'Europa contra la violència de gènere

El 2007 deixa el seu escó al Consell General per presentar-se a candidata a cònsol major d'Andorra la Vella amb el PS i amb Josep Vila com a número dos. Guanya les eleccions amb un ampli marge i permet la continuïtat dels socialdemòcrates a la corporació després d'un mandat, el de Xavier Mora, molt controvertit per la reforma de l'avinguda Meritxell i les famoses macroestructures decoratives de l'arquitecte Benedetta Taggliabue que causen una forta oposició veïnal.

Però el seu mandat no va ser tranquil ni fàcil. Amb una forta crisi econòmica i política, Ferrer el finalitza amb notables diferències entre la seva pròpia majoria que li retira el suport.

Abandona el partit que ella mateixa va contribuir a impulsar i funda la Coalició d'Independents d'Andorra la Vella amb la que es presenta a les eleccions comunals del 2011 guanyant per un escàs marge de vots.

Durant els dos períodes com a cònsol major aplica un pla d'austeritat a la corporació que frena el deute, de més de 50 milions d'euros. Aconsegueix, entre d'altres, la posada en marxa de l'hostal Calones, els pisos socials de Jovial, els acords per obtenir cedits els terrenys annexes al nou Consell  General per ubicar nous serveis del comú en propietat, com circulació, així com els de la nova seu de la justícia, a la rotonda de la Comella, i atura el projecte de construcció de l'heliport nacional al Roc del Patapou.

Ferrer clou el mandat abans d'hora per presentar-se a les eleccions generals del 2015 amb DA al costat de Jordi Cinca a la territorial d'Andorra la Vella fruit d'un pacte amb la seva coalició perquè l'equip de govern comunal encapçalat pel cònsol menor, Jordi Minguillón, tingués continuïtat.

Inicialment havia d'ocupar el càrrec de ministra d'Administracions per participar en la reforma de les competències i transferències comunals però la impossibilitat de trobar ministre de Salut per part d'Antoni Martí fa que acabi ocupant aquest càrrec.

D'abril del 2015 al gener del 2016 Rosa Ferrer impulsa la reforma sanitària que havia deixat pendent l'anterior ministra, Cristina Rodríguez. Posa en marxa la història clínica compartida i l'esborrany de llei de drets i deures del pacient.

El trencament del pacte amb Cd'I per part de DA per evitar que Jordi Minguillon en fos el candidat a les comunals del 2015 provoca que Ferrer activi un acord amb els liberals per intentar garantir la continuïtat dels seus companys de formació.

Ferrer participa activament en la campanya de Minguillón contra DA, el què provoca dures discrepàncies internes al consell de ministres. El propi cap de Govern li demana que plegui, cosa que fa Ferrer el 4 gener del 2016 un cop perdudes les eleccions comunals a favor de Conxita Marsol.

L'excònsol major se sent profundament traïda i en diverses entrevistes així ho manifesta.

Es retira de la política i es dedica a l'advocacia. En aquesta etapa defensa, entre d'altres, l'expresident d'Orfund, Joan Samarra, en la querella contra el ministre de Finances, Jordi Cinca, per presumpta administració deslleial quan era membre del consell d'administració de la societat fa vint anys.

Un càncer detectat el mes d'octubre passat l'ha mantingut retirada de tota activitat pública els darrers mesos.

La seva mort ha causat una profunda commoció tant a Andorra la Vella com a la resta del país.

Les xarxes socials s'han inundat de missatges de condol per la seva pèrdua a pocs mesos de complir els 58 anys d'edat.