Rajoy confirma que estudien oferir l'opció de triar que les classes siguin en castellà
Aprofitant el 155 es posaria una casella al formulari de preinscripció perquè els pares diguessin si trien el castellà i no el català com a llengua vehicular. Els sindicats de l'ensenyament amenacen amb protestes i PDECat, ERC i els comuns carreguen contra PP i Ciutadans

Arxiu ACN

Barcelona
El Ministeri d'Educació estudia incloure una casella, en la documentació per a la pròxima prescripció escolar a Catalunya, que permeti als pares d'alumnes escollir l'escolarització en castellà, segons ha traslladat el president del Govern, Mariano Rajoy, a la Societat Civil Catalana (SCC).
En declaracions als mitjans, el president de SCC, José Rosiñol, que s'ha reunit avui al Palau de La Moncloa amb el president del Govern, ha precisat que Rajoy els ha dit que aquesta petició està ja al ministeri d'Educació i s'està estudiant.
Això no obstant, Rosiñol ha comentat que aquesta casella és una "obligació de la Generalitat, anterior a l'aplicació de l'article 155", pel que no hauria de ser una notícia ni una excepció, "és la norma".

undefined
Aquest mateix dijous, el secretari d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats, Marcial Marín, ha apuntat que el Ministeri està estudiant si la matrícula en col·legis i instituts de Catalunya és una tasca que correspon al Govern per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
'Som sensibles amb el problema i estem en això. Aviat ho anunciarem, però queden encara unes setmanes (per obrir el procés de matriculació) ', ha subratllat Marín.
El sindicat majoritari de professors Ustec · Stes ha assegurat que la inclusió de l'opció lingüística en la preinscripció escolar seria 'traspassar una línia vermella i l'atac més gran que pot rebre l'escola catalana'.
el portaveu d'Ustec · Stes, Ramon Font, ha assegurat que el fet que els alumnes a Catalunya surtin parlant perfectament castellà i català és la 'política més reeixida' de la Conselleria d'Ensenyament.
El sindicat ha recordat que amb 'quatre diputats' a Catalunya el Govern del PP vol portar a una situació similar a la que va esdevenir a Balears amb el decret del trilingüisme (TIL), i ha augurat que en cas que es dugui a terme la inclusió de la casella en la preinscripció hi hauria una resposta social contundent.
ERC, el PDeCAT i En Comú Podem també han carregat contra el Govern per la seva anunci d'aprovar mesures sobre educació a Catalunya a l'empara del 155, ja que asseguren que el PP "no té legitimitat per alterar" des de Moncloa el model "d'èxit" de l'escola catalana.
El coordinador dels parlamentaris del PDeCAT, Jordi Xuclà, ha recordat a l'Executiu que "per governar es requereix legitimitat que donen els ciutadans amb el seu vot" i, al seu parer, el PP, amb quatre diputats al Parlament des del passat 21 de desembre, no la té. "La majoria va més enllà dels setanta diputats del bloc sobiranista. Estic segur que a això se sumen En Comú Podem i el PSC, tots persones que han defensat un model d'integració lingüística a Catalunya amb el català com a llengua vehicular", ha declarat el diputat.
Per a la diputada d'ERC Teresa Jordà, la proposta que ara es planteja el PP és una de les "pretensions" amb les que va néixer Ciutadans a Catalunya: "carregar-se el model d'immersió lingüística" de la regió. "Aquesta pretensió ha estat comprada pel PP", ha alertat Jordà, per a qui l'Executiu està obrant "de mala fe" aprofitant el 155 i també "fent mal a Catalunya i als seus ciutadans".
El portaveu d'Units Podem en matèria d'Educació, el diputat d'En Comú, Joan Mena, també ha destacat el nombre de diputats amb què el PP compta al Parlament. Segons la seva opinió, una formació amb aquesta representació "no pot carregar-se els consensos majoritaris que avui té la societat catalana".
"No se'ns escapa que aquest anunci s'inscriu dins de la guerra electoral que estan protagonitzant el PP i Ciutadans", ha apuntat Mena. "Sembla, definitivament, que les enquestes han embogit al PP", ha afegit.
Per això, des dels comuns han registrat una petició de compareixença al Congrés del ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, a qui també traslladaran una pregunta sobre aquesta matèria en el pròxim Ple de la Cambra Baixa.




