Emilio Zegrí: "El perdó de Quini va rebaixar la pena als segrestadors"

Barcelona

"El perdó explícit i sincer de Quini als seus captors va ser bàsic perquè els seus segrestadors tinguessin finalment una pena més benèvola" va explicar ahir a la nit al programa "Què t'hi Jugues" l'advocat Emilio Zegrí que va defensar a José Eduardo Sendino, un dels segrestadors.

"Quini era una gran persona i un bon home que fins i tot va anar a la presó a visitar els seus captors" va afegir l'advocat.

"La condemna que va imposar tribunal de l'Audiència de Barcelona va ser inferior a la que corresponia a la gravetat dels delictes imputats, entre d'altres, detenció il·legal i segrest"

Una bona part dels inspectors de la policia que integraven la brigada regional d'atracaments de Barcelona encara es reuneixen un cop l'any per mantenir la relació. Aquests dies han compartit missatges de suport a la família de Quini. Un dels inspectors que li va alliberar fa ara 37 anys recorda les penoses condicions en què van trobar a Enrique Castro en un habitacle en el qual destacava una galleda de zinc per a les seves necessitats. "Es va espantar al veure'ns entrar, ens va demanar que no li matéssim, i en veure les plaques es va tranquil·litzar", recorda.

La primera trucada dels segrestadors, "als dos o tres dies del segrest", va descobrir a la policia sorolls que "semblaven d'un tren i accent aragonès" La policia procedia a inutilitzar bona part de les cabines de telèfon pròximes a l'Estació de França. I va disposar agents vigilant les que sí funcionaven. S'utilitzava un "clip" metàl·lic manipulat en forma d'arc per a inutilitzar-. A l'avís de "peix al gàbia" es va detenir un individu que finalment va resultar no ser un dels segrestadors i sí un subjecte que va intentar aprofitar-se de la situació. Més tard es va donar la circumstància que un dels segrestadors sí va utilitzar una cabina que constava com inutilitzada però que va funcionar. "Una llàstima perquè li hauríem estalviat a Quini 21 dies de segrest", diu.

Finalment, recorda Zegrí, els segrestadors van cometre la ingenuïtat d'assenyalar un banc a Suïssa per al lliurament dels diners. A Suïssa va caure el segrestador i va confessar el parador de Quini a Saragossa on van ser detinguts els seus dos còmplices.

Ja és conegut que en contacte amb els segrestadors, Josep Lluís Núñez va intentar rebaixar la xifra del rescat, fins al punt que els inspectors -li treuen ja avui tota rellevància a la anècdota- van haver de recordar-li a Núñez que el que estava en joc era " resoldre un segrest, i no un traspàs. "

La policia li va donar garantia al Barça que els 100 milions del rescat no es perdrien, entre altres coses perquè la borsa contenia sistemes tecnològics per al seu seguiment.

A la brigada de policia es la va convidar més endavant a un dinar al reconegut restaurant Via Veneto i a un partit del Barça.