Un castellà per sobre de la mitjana

Barcelona

Només a les proves fetes el juny de 2016 la nota de castellà dels preuniversitaris catalans va estar per sota de la mitjana espanyola. Els altres 4 cursos, els alumnes catalans superen sempre la mitjana de l'estat i se situen per davant de comunitats monolingües com Madrid o Castella i Lleó i per sobre de Balears, Galícia, València o Euskadi, que també tenen llengua pròpia.

És especialment significativa la diferència de resultats amb Euskadi, on hi ha escoles en castellà i escoles en Euskera. A l'hora de la selectivitat els adolescents bascos tenen una mitjana en castellà de 6, un punt i mig menys de la mitjana que aquests mateixos alumnes tenen en euskera.

A l'altre extrem està Galícia, on per llei els alumnes han de fer tantes hores de castellà com de gallec. A la selectivitat els alumnes d'aquesta comunitat es mouen sempre al voltant del 6 en la nota de castellà i la de gallec es situa sempre mig punt per sota.

El catedràtic de sociologia de l'educació, Xavier Martínez Celorrio subratlla que les dades confirmen que els prejudicis respecte de la immersió són només això, prejudicis, marcats políticament. "Determinats partits han obert un conflicte ideològic, perquè els interessa crear una bretxa i atiar el conflicte que viu Catalunya però no hi ha cap mena de problema en el model d'immersió". Celorrio sosté que la immersió és un principi bàsic del sistema, més que un model en si i que els professors reforcen més l'ús d'una llengua o una altra, en funció de les necessitats dels seus alumnes.

Altres experts, com el catedràtic del departament de didàctica de la facultat de formació del professorat de la UB, Joaquim Prats sosté que la dada que hauria de preocupar realment al govern espanyol és la mitjana estatal de llengua castellana, que fa anys que està situada en una mitjana "més aviat mediocre".