La resposta del Tribunal Suprem a la justícia alemanya

Barcelona

La sala d'apel·lacions confirma una interlocutòria de 9 de març del jutge Llarena que negava la posada en llibertat de Jordi Sànchez i contesta al tribunal de Schleswig-Holstein explicant que sí que hi ha rebel·lió amb violència a la causa

El Tribunal Suprem contesta a la Justícia alemanya criticant que s'hagi oposat, almenys de moment, a lliurar a Carles Puigdemont per un delicte de rebel·lió. "Si els fets que s'han vingut cometent a Espanya s'haguessin perpetrat en un Land d'Alemanya no sembla molt factible que tot es saldés amb una sentència condemnatòria merament simbòlica", com van raonar els jutges alemanys, diu la interlocutòria.

Els jutges de la sala d'apel·lacions critiquen que el tribunal de Schleswig-Holstein comparés el desafiament secessionista català amb uns altercats en un aeroport de Frankfurt. "No es tractava d'ampliar o no una de les pistes del Prat, el que aquí succeïa era que després de més de dos anys es culminava el procés secessionista, posant les masses al carrer perquè votessin en un referèndum inconstitucional oposant-se a la força legítima de l'Estat "

Són raonaments abocaments per la sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem, que ha decidit confirmar la decisió del jutge Pablo Llarena del passat 9 de març de negar a Jordi Sànchez poder sortir de presó per ser investit president de la Generalitat de Catalunya aquest mes.

Els magistrats espanyols rebaten els raonaments dels seus homòlegs alemanys i expliquen que als sis mil agents desplaçats fins a Catalunya "van resultar ostensiblement superats pels dos milions de votants", afirmant que el referèndum il·legal va arribar a celebrar-se i que "si haguessin intervingut un nombre força major de policies i smuy probable que tot acabés en una massacre ".

Per al Tribunal Suprem, l'anunci de l'audiència de Schleswig-Holstein "contradiu els paràmetres propis del que és raonable" en comparar el cas de Catalunya amb el de les protestes contra l'ampliació de l'aeroport de Frankfurt en els anys vuitanta. "Es tracta de dos supòsits fàctics que res tenen a veure l'un amb l'altre" i aquesta comparació "resulta mancada de rigor per fonamentar una resolució judicial com l'adoptada".

Els jutges parlen de "il·lustrativa ziga-zaga" en l'anàlisi que fan de la resolució de la Justícia alemanya i donen a entendre que els jutges de Schleswig-Holstein no tenien totes les dades sobre la taula: "Si el tribunal hagués operat amb un material probatori adequat i hagués examinat reposadament el conjunt de les actuacions el resultat hauria estat molt diferent ", diuen.

Els magistrats Alberto Jorge, Francisco Monterde i Miguel Colmenero defensen l'existència del delicte de rebel·lió pel qual Llarena ha processat a tretze persones, entre elles Sànchez i Puigdemont: "campar al seu aire per seguir el full de ruta que es van marcar", diuen , i afegeixen que "en lloc de valer-se de la violència per prendre el poder central de l'Estat, tractaven de desconnectar o esqueixar les institucions autonòmiques els poders exercien".

En aquest context, diuen els jutges, "és clar que la violència física passava a un segon lloc" però que "com era totalment previsible i evitable hi va haver violència i va haver-hi enfrontaments físics".

Per primera vegada en els últims mesos, els jutges de la sala d'apel·lacions també recorden que la primera querella que va interposar la Fiscalia contemplava no només la comissió d'un possible delicte de rebel·lió, sinó també de sedició, i neguen que en aquest cas es produís aquest delicte.

"Sembla clar que estem davant d'un delicte que ataca el nucli del sistema polític i jurídic que imposa la norma constitucional, aspectes que són els propis d'un delicte de rebel·lió, no davant d'un conflicte més focalitzat que afecti el sistema polític i jurídic en un àmbit més concret o particularitzat, que és el típic de la sedició "